Helena Fortuny

Tanco la meva etapa a JSC

2010-07-03T10:27:00.000-07:00

Fa moltes setmanes que donava voltes al camí que jo vull seguir a la meva vida.

Em trobava totalment immersa a la política, dedicant cos i ànima a la causa política que jo tant hi crec.

Els esdeveniments desagradables que van passar a la federació JSC alt penedès-garraf em van facilitar tocar de peus a terra. Passant de veure una política ideal i utòpica a una és real i no ideal. On vaig veure clar que jo no penso lluitar per cap cadira, no en tinc ganes.

Tot plegat ha fet que m'hagi pres unes setmanes de reflexió i de posicionar-me sobre el què vull a la meva vida.

I la resposta que m'he donat a estat clara: vull una vida tranquila, sento que vull disfrutar-la d'una altre manera. Sense tants càrrecs polítics, sense tants formalismes i potenciant l'Helena que és com és i trenca amb la responsabilitat.

Vull deixar de sentir-me un " càrrec", per sentir-me amb la llibertat de ser com em surti en cada moment.

I és per això que, ahir, a l'assemblea extraordinària de JSC Alt Penedès vaig decidir no continuar amb el meu càrrec de 1a secretària d'agrupació.

Potser algú dirà: una pot ser tal i com és amb la responsabilitat que sigui...

doncs bé... jo no. A mi la responsabilitat em pesa i és tant, que em condiciono molt , passant per davant el càrrec, al què pugui pensar ( per bé o per malamanent o mala òstia que jo tingui) en aquell moment.

Estic en un moment personal molt bò. Molt. Em sento plena de vida, d'emoció i de llibertat. Em desbordo d'emoció, de sinceritat cap a mi mateixa i cap als altres.

I vull seguir en aquesta linia.

PEl què rebo de la gent, veig que a algu li costa entendre que deixi la política d'una forma voluntària. Però és així. No hi ha cap mal rollo al darrera d'aquesta renuncia. Però si unes ganes d'apostar fort cap a un altre camí personal que em vé molt de gust.

Deixo la JSC Alt Penedès amb alegria i amb molta tranquilitat. Per què aquesta decisió és fruit de les meves ganes de millor, i de dedicar-me a una altre cosa: a mi.

Aquests anys a la meva agrupació han estat molt importants per mi. He cregut i crec en el projecte.

En els moments difícils he pogut recolzar-me en la meva agrupació. A ells els honro, per què han format part de mi i m'han demostrat que valen la pena.

Xavi i Eli... quina sort he tingut amb vosaltres, heu cregut amb mi i jo en vosaltres... Valeu tant, però tant... m'enorgulliu...

Sara, gràcies per la teva feina feta durant la teva etapa de secr. organització de l'agrupació.

David, gràcies per aportar-me tant d'entusiasme.

Toni, gràcies per donar-me fins on m'has donat, que ha estat molt

Noelia... me llegas al alma... no ho perdis, no ho oblidis: una unitat...

Màrian: quin orgull que siguis la pròxima 1a secretària!!!!!!!!!!!!! mil gràcies per tot!

MAgs: del principi del principi al final del final.

LEs tres maries que m'han sustentat quan us he necessitat. Que quan he mirat si estava sola, us he trobat al meu costat.

Gràcies per intentar-me convencer que no plegués, gràcis per dir que no, gràcies per estar-hi, gràcies per entendre'm i gràcies per respectar-me!

Aquí em teniu per recolzar-vos sempre, això si, des de 2a línea!!

I gràcies a totes aquelles persones que heu vingut avui (Javi i Àlex) i a qui he compartit estona, xerrades, escoles, rialles, tristeses, discusions, enfrontaments i apropaments... i tantes i tantes coses més... per què m'heu ajudat a millorar i a caminar fins on estic ara.

Em sento afortunada d'haver compartit camí amb tots els companys i companyes de la jsc, de la nacional i d'altres federacions...

I sobretot a aquells que he tingut una relació més propera i que us he congut gràcies a la JSC.

Endavant! Fins sempre!

RODA-

2010-04-11T22:08:00.000-07:00

(disculpes per escriure sense accents i amb ortografia no adequada, per[o el teclat on estic, no ajuda)

Estic de viatge i veig que tinc el blog molt desactualitzat. No m-agrada tenir-lo aixi pero a vegades hi ha moments en que la roda de la vida comenca a girar i no hi ha temps mes que per viure el dia a dia sense un minut per pensar.

Hi ha llocs que em recorden a persones, hi ha musiques que me-n recorden altres, i fins i tot hi ha olors que em relacionen a altres persones.
Aixo esta molt be, pero encara millor descobrir llocs, olors, musiques que et provoquen una sensacio neta. Sense cap pinzellada ni toc de ningu mes.
Ara tenia ganes de tenir aquesta sensacio: descobrir per mi mateixa, i crear noves imatges i pinzellades pel meu futur record.

Estats Units esta ple de contrastos: des de NY, passant per Seattle i acabant per San Francisco.
I tots ells em fan descobrir coses i sensacions noves. Aquelles que em criden per a ser descobertes, i aquelles altres que em recorden la preciositat i "entranyabilitat" del meu dia a dia a Catalunya.
A vegades jugo al joc d-imaginar on m-agradaria viure. Primer deia a Costa Rica, o tambe podria ser San Francisco o tants altres llocs. PEro Catalunya es el meu lloc, i jo sento que estic be on estic i acompanyada de la meva gent.
Es cert que el lloc geografic o fisic condiciona molt, pero per mi, el mes important es compartir la vida amb aquella gent que m-estimo i que esta al meu costat.

PEr tant... segueixo disfrutant del meu viatge per USA,... segueixo descuidant una miqueta el meu blog i el politiqueo... per dedicar les meves hores a l-avui en aquest altre continent.

Bon dia Catalunya, Bona nit des de San Francisco

Manifest dia de la Dona SQM

2010-03-08T10:01:00.000-08:00

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA. 8 DE MARÇ

Avui a St. Quintí de Mediona volem sumar-nos a la celebració del Dia Internacional del dia de la Dona.I no ho fem “ per què toca”, sino per què creiem plenament en la defensa de la dona.

Des de ST. Quintí volem i defensem una societat justa, coherent, amb llibertat, amb democràcia i sobretot amb igualtat per a tothom. Més del 50% de la població som dones. Per tant, què més just que començar per reconeixer i defensar a la meitat de la nostra població, per tant, a nosaltres mateixes.

Fa més de 100 anys les dones es van organitzar amb l’objectiu d’aconseguir el dret a vot.Això es va aconseguir, és cert, però la lluita continua, i ha de continuar. Aquesta lluita no l’hem de fer soles, tota la societat s’hi ha d’implicar.

Ha estat necessari una llei que potencia la igualtat de llos de responsabilitat (en totes les llistes i càrrecs el 40% siguin dones), la protecció referent a la violència masclista vers la dona, i altres per tal de regular l’igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

Les dones hem avançat, això no es pot negar. Cada cop gaudim de més respecte i llibertat. Però ens cal més. Fan falta més polítiques d’igualtats d’oportunitats. I avui hem de reivindicar més fort que mai la importància de la igualtat d’oportunitats com a condició indispensable per al creixement sostenible, l’ocupació, la competitivitat, l’excel·lència científica i la cohesió social.

La igualtat entre dones i homes és una qüestió de drets fonamentals i de justícia social però també implica una condició per a la superació de la crisi econòmica i financera que estem patint. LA no participació i implicació de la dona significa una pèrdua de talent femení que no ens podem permetre.

Sant Quintí aposta i es compromet amb les dones.
Així doncs, per respecte a aquelles dones que varen lluitar per nosaltres i pel nostre, seguirem apostant per la igualtat entre l’home i la dona.Sense oblidar que...el dia de la dona és cada dia.

St. Quintí de Mediona . 8 de març del 2010

A CLAUS DE SORRA

A claus de sorra he penjat els ormeigs
i he desat tots els llibres a calaixos de boira.
Ara, amb les mans pintades de colors,
em posaré la roba de les festes
i esperaré les noies quan surtin del cinema.
Si plou duré un paraigua de color cridaner
i unes sabates grosses d'un verd agosarat.
noies passaran i diran: - Bones tardes
(potser totes, qui sap!, m'estimen en silenci),
i fugiran pels carrers tenebrosos
perdre's dins els braços d'homes d'estirp incerta.
Quan sigui fosc tornaré cap
a casa repetint en veu baixa versos que encara estimo,
cansat i decebut; i em pesarà la roba
damunt el gest tristíssim de peresa.
Hi haurà a cada portal una parella
-se o qui sap què, mentre que jo,
i indefens, pensaré que la nit
una noia verge que m'espera
i a crits estriparé l'embruix que me'n separa.

Miquel Martí i Pol

NO LLENCIS LES CARTES D'AMOR

Elles no t'abandonaran.
Passarà el temps, s'esborrarà el desig
-aquesta fletxa d'ombra-
i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,
en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.
Davallaràs encara,
i perdràs, fins i tot, la poesia.
El soroll fred de la ciutat
als vidresanirà esdevenint l'única música,
les cartes d'amor que hauràs guardat
la teva última literatura.

Joan Margarit

2 anys de JSC Alt Penedès

2010-03-03T07:05:00.000-08:00

Sembla ahir quan constituiem l'agrupació de JSC Alt Penedès. Estava contenta, alegre, i neguitosa. I fins i tot tin una imatge amb seqüència gravada a la ment:

"Repassant el què havia pensat dir, una i altre vegada. Vaig rebre una trucada d'una persona molt especial que em donava ànims i em desitjava sort i vaig tirar cap a Vilafranca."

Va ser un acte amb molta gent, i la JSC Alt Penedès es va constituir acompanyada de molts companys i companyes.

Això va ser el 2008, ara, dos anys més tard hi ha coses que continuen igual...

El fet d'estar envoltada de gent amb ganes de treballar, amb molt bon rotllo, il·lusionats fa, que com a 1a secretària, segueixi tenint moltes ganes de tirar endavant amb aquest projecte. Diguem que fan molt més fàcil el camí.

Durant aquests dos anys, JSC Alt Penedès s'ha mogut, tant a nivell comarcal com nacional. Hem aportat les nostres idees, hem participat en molts actes, n'hem realitzat nosaltres mateixos, hem tingut reunions, ens hem donat a conèixer... i sobretot: hem participat en la vida interna de JSC i en la vida política de l'Alt PEnedès.

És ben cert que a JSC es fan amics: aquells amb qui comparteixes escoles, discusions, propostes, desacords, festes, cançons, sopars i tants altres moments.

Així doncs... segueixo amb la il·lusió de fer més forta la JSC Alt Penedès i de treballar per un Alt PEnedès més just i millor.

I celebrar el nostre aniversari amb els companys de l'Agrupació i la Federació, amb Raul Moreno, Javi Lopez, amics de l'Hospitalet, de Barcelonès Nord, de Pineda i de Castellbisbal, em fa pensar que no estem sols. I fer aquest camí junts ens encoratja a seguir endavant, junts. És un orgull compartir experiència i camí amb tots vosaltres...

JORNADA P. BENESTAR FEDERACIÓ X PSC (1)

2010-02-23T12:36:00.000-08:00

Fruit dels principis socialistes i l'acord congressual del PSC FEderació X, el proper dia 4 de març es portarà a terme la JORNADA DE POLÍTIQUES DE BENESTAR. Serà a L'Escorxador de Vilafranca del PEnedès.

Aquest és el primer gran repte que tinc com a Secretària de Benestar a la Comissió Executiva del PSC.

Aquestes polítiques no formen part de la primera pàgina dels diaris. No generen grans beneficis econòmics, sinó al contrari. Però si que son el pilar que genera qualitat de vida, i en ocasions, formes de subsistènia dels ciutadans i ciutadanes.

Imatge de la Roda de Premsa.

PEr mi, els números i l'economia no son importants, si no van lligats de polítiques de benestar fortes.

En aquest cas, volem realitzar un diagnòstic de la situació, i per a fer-ho hem de comptar, i volem fer-ho, juntament amb tots els ciutadans i ciutadanes, professionals del sector de Serveis Socials i responsables d'entitats de caire social.

Volem generar unes bases pel camí dels i les socialistes, i des d'una base real, debatuda i enriquida amb la veu de tots i totes.

Aquest cop defugim totalment de fer una jornada interna, sinó que esperem la col·laboració de totes les persones interessades en les Polítiques de Benestar. LA veu de tots és important!

PROGRAMA DE LA JORNADA:

16:30 hores: Benvinguda i Presentació. A càrrec de. Rafael Roig, 1er secretari PSC Alt Penedès-Garraf

16:45 hores: Taula 1. LLEI DE DEPENDÈNCIA.
A càrrec de Carolina Homar - Directora general de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials del Departament d’Acció Social i Ciutadania

Modera: Helena Fortuny. Secr de Benestar de la Federació X PSC

17:30 hores: Taula 2: POLÍTIQUES D’IGUALTATS D’OPORTUNITATS I FEMINITZACIÓ DE LA POBRESA.
A càrrec de Carme Sànchez, assessora de la Conselleria de Treball .

Modera: Mila Arcarons . Ser. Organització Federació X PSC

18,15 hores: descans i pica –pica

18,45 hores: Taula 3: REFORÇAMENT DELS SERVIES SOCIALS DAVANT LA CRISI.
A càrrec de Carme Figueras. Diputada al Parlament i secretaria de Política Social del PSC

Modera: Elisabeth Perez. Secr. de Formació i Ciutadania Fed. X PSC

19,30 hores: Cloenda de la conferència

Helena Fortuny. Secretaria Benestar Social Federació X PSC
Francisco Romero. 1er secretari PSC Vilafranca del Penedès.

Vilafranca del PEnedès, l'Escorxador. 4 de març del 2010.

Per confirmar assistència trucar al 938902626/938902524/938919537 o enviar uncorreu a altpenedesgarraf@socialistes.cat

Podeu descarregar el programa de la jornada a http://www.socialistes.cat/psc/contingut/descarregar/211047/3495905

DIA INTERNACIONAL JUSTÍICIA SOCIAL

2010-02-22T11:31:00.000-08:00

La justícia social és un dels pilars fonamentals del socialisme. És aquell concepte que implia igualtat, solidaritat, oportunitats equitatives i pau social.

PEr a la JSC Alt Penedès, aquest principi, en aquests moments de crisis, ara mateix està d'una gran vigència.

És per això que el dissabte passat, 20 de febrer, en la celebració del DIA INTERNACIONAL DE LA JUSTÍCIA SOCIAL, la JSC ALT PENEDÈS I PSC ST SADURNÍ D'ANOIA, varem decidir fer la nostra aportació per aquest dia. Va ser a través d'un stant al mercat de St. Sadurní.

En aquest varem repartir 150 manifestos i díptics del dia internacional. Així com altre material.

Aquesta iniciativa va tenir molt bona acollida, i re-ferma la nostra idea de seguir lluitant per una societat més justa, on hi hagi justícia social.

Brigada de Solidaritat amb Cuba 2009

2010-02-16T12:19:00.000-08:00

Ahir, una persona important per mi em va passar aquest video. Ha sigut fruit d'un viatge, de molt treball, d'implicació i lluita. Formant part de l'Associació Catalana per la PAu, fent difussió de la situació alimentària i agrària a Cuba. El comparteixo amb vosaltres...

Si, Viceversa...

2010-02-03T09:57:00.000-08:00

Demà la taula del meu costat estarà buida. I seguirà un bon temps així. No m'ho sé imaginar, i no vull imaginar-m'ho. No em vull adelantar a sentir aquesta sensació tant desagradable. Bé, si, la començo a sentir.
Avui t'he dit que et trobarem a faltar i que ets un motor de canvi. Així és.

Hi ha dos poemes que m'agraden molt: la Reina de PAblo Neruda i Viceversa de Mario Benedetti. Aquest últim és el què t'hem regalat avui. I és tant cert...diu "jodido per contento". Mai tant ben dit. Però sabeu? ens poden treure un bon company, però mai la dignitat.

PEr tu, company, per tots nosaltres:

Viceversa

Tengo miedo de verte
necesidad de verte
esperanza de verte
desazones de verte

tengo ganas de hallarte
preocupación de hallarte
certidumbre de hallarte
pobres dudas de hallarte

tengo urgencia de oírte
alegría de oírte
buena suerte de oírte
y temores de oírte

o sea
resumiendo
estoy jodido
y radiante
quizá más lo primero
que lo segundo
y también
viceversa

canvis, canvis i més canvis...

2010-01-30T10:47:00.000-08:00

Avui pel Facebook he vist aquest video al perfil d'un amic. La curiositat m'ha fet escoltar-la, i ara no paro. M'encanta, ara mateix la cançó i jo tenim el mateix sentir i fer.
CAnvis i més canvis. I camino una mica més i elaboro més canvis... M'encanta. I m'agrada per què em trec capes de sobre, que pressionaven. Son aquelles que no saps que sobren fins que les has tret. Així doncs, a caminar amb aquesta mirada.

Sentir...

immigrants i butxaques

2010-01-21T08:14:00.001-08:00

Ahir escoltava un debat sobre la noticia de l'empadronament a Vic i m'esgarrifen alguns arguments racistes. Bé, fa alguns anys que penso que la nostra societat, més que racista, és classista...

Quin poc respecte que tenim per les persones... quin poc valor donem a les vides... El capitalisme ens ha impregnat tant que només son mà d'obra? o és que només ho son les persones que tenen un status econòmic inferior.

Dubto, o més aviat, em nego a reconèixer que un nouvingut amb un alt nivell econòmic, amb una gran casa, i cotxes luxosos, rebi el mateix tracte que una persona nouvinguda amb pastera... Anda ya!

Què passa, que quan hem necessitat la mà d'obra (barata), tot estava bé... i ara que estem vivint una greu crisis molesten?

Recordeu que qui escombrava els carrers dels nostres pobles, qui pujava les ampolles de butà als pisos, qui estava als escorxadors, qui estava a la construcció, qui feien tots aquests treballs eren els nouvinguts. I per què era??? per què nosaltres no hi voliem accedir... Ens queien els anells...

Aquesta mateixa gent que diu que hi ha "masses"immigrants, segur que tenen algun pis per llogar. I en moltes ocasions els llogaven amb preus baixos però amb condicions penoses.

No ens equivoquem, busquem responsabilitats al govern, però aquí tots som responsables. O qui contracta amb economica submergida, o qui lloga amb condicions llastimoses està absolt de responsabilitat?

I no cal ni parlar del per què els paisos d'Àfrica estan en la situació que estan, i a qui li interessa això. Quina poca consciència... i quin desconeixement de la realitat d'Àfrica!

Sí, en definitiva: interessos econòmics, dels governs i també de les petites butxaques. I dins d'aquest circuit de butxaques, ens oblidem que tots som persones. I que ens mereixem uns mínims de dignitat i uns minims per viure.

Reclamem el dret a l'habitatge o al treball, però i el dret a alimentar-se i rebre atenció mèdica per a qualsevol persona?

LA societat catalana precisava de mà d'obra externa. Assumim i responsabilitzem-nos d'això. I no neguem aquesta realitat, seguim endavant tots els que som, re-organitzant la nostra societat. PEr tal que tots, tirem endavant junts i sortim enfortits d'aquesta situació.

...

2010-01-21T08:03:00.000-08:00

Fa alguns dies que tot sembla estrany. Miro al voltant i no acabo d'entendre certes coses. En dos dies hi han hagut dues noticies importants al meu voltant. I les dues dificils de processar. Com es processa? No ho sé... només sé que tinc ganes de sentir, de no oprimir aquest enfado i tristesa. Per què miro al voltant i les coses no son justes. Però clar, potser algu ha dit que ho havien de ser? Creixer pensant que s'ha de lluitar per la justícia... fa que aquests cops siguin més durs de processar. Ni puc ni vull ser responsable de les decisions dels altres. Només sé que el meu camí és un altre, en el que jo faci el què senti, i amb la base de la justícia social.
Això em queda. Em quedo tota jo i tots els meus valors. Amb això em quedo...

Bona nit...

2010-01-15T15:45:00.000-08:00

He tornat al dia a dia i porto una combinació, de feines- temps personal, que m'encanta. I a més a més vaig despistada, suposo que el ritme de la feina el tinc una mica oblidat.

Ara estic cansada, he arribat d'una reunió de St. Quintí, i demà matí tinc Consell Nacional del PSC. Tot i el cansament, estic contenta.

Fa dies que penso en el blog i en què publicar... tinc alguna cosa pensada, però millor ho publico demà... Els dies em passen volant... De moment, vaig a dormir escoltant una cançó preciosa...

Pupurri Inici 2010

2010-01-03T14:47:00.000-08:00

Diumenge, i resulta que és el primer diumenge d'aquest nou any.

Per molts adults és el dia prèvi a l'inici de la jornada laboral, després de les vacances de nadal.

En canvi, per mi representa un apropament a la meva normalitat. Demà espero i desitjo trepitjar l'oficina on treballo, després de més de 2 mesos de no fer-ho.

Tinc ganes de veure als meus companys i companyes, somriure i donar una abraçada.

I a més a més tinc ganes de fer coses del partit. Millor dit, ganes de fer coses DES del partit.

Cada un de nosaltres creiem en el què creiem. I jo en el socialisme i el concepte que jo me'n defineixo i dibuixo.

Em sento motivada, tinc ganes del dia a dia. Això sí sense pressa i sense calma.

Els ritmes canvien, tal i com ho fa la vida. És una adaptació constant, i de tot se n'ha d'aprendre.

I jo, he après un nou ritme, aquell ritme que em deixa desxifrar el gust i el sentir dels moments...

Aquesta empenta es genera a través de diferents fonts. Però és òbvi que els companys i companyes de camí en son una part molt important.

Ahir assistia al sopar de l'agrupació del psc sqm. Va ser diferent, em va encantar. I en algun moment em vaig dedicar a mirar tots i cada una de les persones que hi eren: els seus somriures, bromes, expressions... vaig mirar la cara dels companys regidors i finalment als companys de l'executiva...i em va sorgir un somriure i un pensament:

"aquesta gent s'estima St. Quintí, i lluiten per aconseguir fer-lo millor. Som d'un poble de 2.000 habitants, no hi ha més, defensen aquestes idees per què hi creuen, hi confien..."

Què més es pot demanar?

I el millor, jo en soc part d'ells i elles...

TOP 10 2009- MÚSICA-

2009-12-30T11:55:00.000-08:00

Bueno, bueno... aquest és el 2n any que dedico un post al top 10 de les cançons que ens han agradat més aquest 2009.

Per mi, aquest any és l'any de les amigues. Algunes les he retrobat, altres han continuat al costat... Vull seguir el meu camí i ho vull fer acompanyada d'elles...

Ahí va el nostre top10, les nostres músiques i part de les nostres escències...

No pot ser d'altre forma...començo amb Ayo Tecnology, de Milow... M'enganxa i em fa somriure cada cop que la sento per la radio. És d' aquelles cançons que em desconecten de la realitat durant uns segons...

La Marta segueix amb Moving (i el ritmillo que s'enganxa...), una crack...

Inés... Black Eyed Peas - I Gotta Feeling

Sara, Sarita, Sara...

L'Anna i el concert dels Manels que anirem... Pel viatge de tornada de l'excursió genial!!

Mar i els grans i diferents moments que hem viscut aquest any... la cançó de l'estiu...

Carmencita...per què hi ets en tot moment i per què ens tenim... Conchita...

Màrian.. incorporació a la troupe... final ha decidit:

Myriam i les trobades genials...

I jo acabo amb Fito i Fitipaldis...

CAMPANYA RECOLLIDA JOGUINES 2009

2009-12-18T06:15:00.000-08:00

A la vida, moltes coses valen la pena (per no dir, que des d'algun punt de vista, tot s'ho val...).

La campanya de recollida de joguines que ha realitzat la Federació Alt Penedès-Garraf en el marc de la campanya "Que no en falti cap" 2009, ha estat tot un èxit.

Foto de les 125 joguines recollides a la federació X PSC

Hi ha formes i formes de fer política, i per mi, aquesta n'és una de molt vàlida: realitzar accions per qui més ho necessita. I què millor que facilitar l'estructura de l'organització, per aconseguir-ho.

Aquest és el primer any que m'encarrego de la Secretaria de Benestar, Solidaritat i Cooperació de la Federació del PSC. I tot i que per motius de salut no he pogut estar al 100%, crec que els ciutadans i ciutadanes de la federació han fet un molt bon gest.

Estic sorpresa de la col·laboració de tothom, sobretot de tres agrupacions: PSC St. Quintí de Mediona, PSC Vilafranca del Penedès i PSC Canyelles. Afegint el suport de la seu de la federació a Vilafranca.

Primers moments de la recollida agrupació PSC St. Quintí de Mediona

Us deixo amb algunes fotos, i em quedo amb el bon gust de boca d'haver aconseguit un molt bon resultat en aquesta acció. Però, sobretot, em quedo amb l'objectiu final: aconseguir fer arribar les vostres-nostres joguines als nens i nenes.

Foto de la recollida final PSC Nicaragua: 700 joguines

Post Data

2009-12-07T04:42:00.000-08:00

Una nova lliçó apresa: "No diguis blat fins que estigui al sac i ben lligat"

Segueixo de baixa uns dies més...

Quin gust té?

2009-12-02T05:09:00.001-08:00

Hi ha despedides i despedides... Algunes tristes, i altres alegres. Unes altres son amb dolor o amb alegria. I fins i tot, algunes porten un toc d'amargors o dolçor... De ben segur que les meves despedides sempre tenen una mica de tots aquests ingredients.

Crec que a vegades la vida ens porta per camins que nosaltres ens hem capficat a no veure. I quan sembla que la nostra ment no accedeix a frenar la velocitat del tren que portem, només ens queda que el nostre cos faci aquesta frenada amb certa prudència.

Espero i desijto reemprendre el meu camí cap al "dia a dia normalitzat". On pugui anar a treballar, fer feina del partit, i disfrutar la vida sense cap limitació física.

Crec i desitjo, estar a uns dies de fer-ho realitat.

Òbviament aquest camí m'ha resultat dur, però he estat ben acompanyada.

La família, les amigues... i bons professionals...

M'han ajudat a rendir-me a mi mateixa. I a més a més, saber trobar la forma d'entendre el què passava...

Tinc tantes coses a agrair a tots vosaltres... avui he dit gràcies al final de la rehabilitació, i m'ha sonat a poc.

Gràcies a la família per cuidar-me... i aquesta paraula engloba tants i tants conceptes i accions... I m'he sentit tant cuidada... quina paraula tanta maca...

També gràcies a les amigues i amics per animar-me quan estava desanimada. I per fer-me sentir que sou al meu costat...Per les nostres trobades de mil pipes, per les llargues converses de telèfon. Per PAris... que no va ser Paris... però que sempre hi serà... Pels missatges i trucades d'ànims, i pels "bon dia".

Al "corrupte" (de broma) ... gràcies per la seva bona professionalitat, i per contenir-me fent-me respectar el meu cos durant la baixa laboral...

Em cal doncs, frenar un nivell l'accelerador, i no tornar-lo a pujar...

No deixaré que aquesta baixa hagi sigut en và... Sinó tot el contrari, estic aprenent moltes coses, i això ja no ho vull oblidar.

Mil gràcies i mil petons...

Violència de Gènere

2009-11-25T12:30:00.000-08:00

Avui m'ha vingut al cap una frase que usem força:

"No vulguis entendre com pensa aquell cap ( que maltracta) per què si ho entens és que tens la mateixa lògica"

Òbviament sé que l'educació informal (familiar), que l'agresivitat i que la superioritat del "macho iberico" han fet i fan molt mal.

Però no hi ha res que justifiqui un cop, una agressió, una estirada de cabells, una ganivetada, o altres coses molt pitjors.

Una discussió no té com a moneda de canvi una cara amb blaus.

I una opinió diferent amb un home tampoc té com a moneda de canvi un braç trencat...

I qui pensi que és cert, va del tot errat.

Estic contenta per què hi ha circuits àgils i ràpids que ajuden i poden ajudar a les dones víctimes de violència de gènere.

I estic indignada quan s'han d'activar. I creieu-me quan us dic que s'activen més del què us penseu.

Desitjo que d'aquí a uns anys pugui mirar endarrera i pugui veure com s'han desinstal·lat aquests circuits d'acompanyament a la víctima. I que el motiu d'això sigui que ja no faci falta.

Desitjo que aquest dia arribi. Per què la dona té al mateix valor que un home. I que l'home té el mateix que la dona...

Ens cal la sensatesa de l' homes maltractador i la fortalesa per dir "no" de les dones que la viuen.

Per l'educació, per la justícia, la llibertat i l'igualtat... en definitiva, per nosaltres...

Hi posem fil a l'agulla, junts?

CAMPANYA RECOLLIDA JOGUINES 2009

2009-11-20T07:26:00.001-08:00

La política és societat i per tant prioritats i necessitats... és una forma d'actuar cap a la comunitat.

Aquesta vegada he pensat que seria genial barrejar la necessitat dels més vulnerable i l'acció de la federació en el marc de les dates de Nadal.

A vegades es veu la política com una cosa no material o no s'acaba d'entendre quina substància té.

Aquesta acció és un exemple del què significa per mi la política: una acció conjunta amb voluntat d'ajudar a qui més ho necessita en un moment puntual. És una forma més d'organitzar-se per aconseguir una societat millor, més justa.

Així que ja ho veieu... les joguines no tenen color polític i els destinataris d'aquest regal tenen a canvi un gran somriure...

Estic il·lusionada amb aquesta campanya, contenta que la nostra federació promogui aquest tipus d'accions i amb ganes de poder portar forces joguines als nens ingressats a St. Joan de Déu.

Així doncs, t'animo a participar portant una joguina nova a la seu del PSC o a qualsevol de les agrupacions de la nostra federació.

Anima't! Valdrà la pena...

GRÀCIES...

2009-11-16T11:48:00.000-08:00

Vull compartir amb vosaltres una cançó:

Hi ha dies a la vida que mai oblidaré...

Aquest video va per ells dos... Per què varen voler compartir amb nosaltres el seu moment...
I a més a més per què van fer que aquest moment també fos una miqueta el meu... només em queda dir: mil gràcies...

Que sigueu molt feliços!!

VALORS DE COMUNITAT

2009-11-16T11:22:00.000-08:00

El dissabte ens dirigiem cap a Montserrat i la nostra opció de transport va ser:

Metro- Ferrocarrils de la Generalitat i Cremallera.

Va ser a mig camí del nostre destí quan vaig veure el cartell de Petroli és guerra. Em va encantar...

Crec en la prioritat en el transport públic, sempre m'ho acostumo a aplicar. I ho faig per convicció, pels meus valors i per què és més econòmic.

Crec en els valors de la comunitat, aposto pel "nosaltres" vers el "jo", i pel "comunitari" versus "l'individual".

A part que és una aposta de futur i de respecte per la nostra comunitat (entès com a medi natural i ciutadania). Tant la nostra com a la que afecta de forma indirecta totes les nostres accions.

M'agradaria aconseguir una societat millor, i això només es pot aconseguir a través d'una acció col·lectiva.

Corrupció

2009-11-01T12:05:00.000-08:00

Agafant exemple de les paraules de l’anterior post, he decidit canviar el color i format del meu bloc. Crec que és més apropiat, podríem dir en, que és més Helena…

I ho “inauguro” amb un text que em surt de l’ànima, avui va de la corrupció.

Fa una estona escoltava les noticies i és que la gent té raó d’estar cansada… Crec que han estat mitja programació parlant de Camps, Millet i tristament, Sta. Coloma.
És ben cert que les tres noticies tenen connotacions molt diferenciades.

Cas Gürtel: de grans dimensions. Sembla que no hagi passat res, i encara segueix com a portaveu una persona imputada...
Millet: presumptament robar quan ja ets més que ric
Sta. Coloma: la presumpta corrupció i com s’ha tractat la imatge dels presumptes.

Indignada que la gent que ja té Diners (que no té dificultats per saber com acabaran el mes) estiguin “PRESUMPTAMENT” apropiant-se de Diners d’altres.

Estic indignada que Camps i el seu seguit ens segueixi passant per la cara que tenen irregularitats però que allà es mantenen.

I indignada per què determinades persones de Sta. Coloma “presumptament” han fet un mal ús de la gestió econòmica.

I no deixo de dir presumptament ja que això és així, és presumpte.

Però què es pensen?
Hi ha gent a dia d’avui a Catalunya que no té llum…

Ara potser algú pensarà: veus, tots els polítics son iguals.

Però jo defenso els polítics i polítiques. Igual que defenso al de constructors i constructores, i els de jutges i jutgesses, i els notaris i notaries, i els administratius i administratives….

Es tracte de persones, algunes amb uns valors i altres amb mancances d’aquests. Per tant, no tothom és igual.

Això sí, dol l’ànima al veure el què està passant, a la nostra societat.

No em quedo en la queixa. Crec que cada persona té la seva petita responsabilitat en fer bé les coses en la seva parcel·la. Entomem doncs, cadascun la nostra.

Sensacions...

2009-10-30T10:51:00.000-07:00

Fa molts dies que vull escriure al blog, i fins i tot tinc algun post començat.

Però no em venen de gust.

Per cada moment hi ha una sensació, una reflexió, un post, i alguna cosa a dir o voler expressar.

Em venen imatges postals d'algun moment de la meva vida. Em provoquen sensacions entranyables i tenen una música i un color determinat.

Ara que porto uns dies fent repòs noto una sensació estranya: és com tenir una alegria continguda. El fet de no trobar-me bé de salut em limita (al dia a dia i en les emocions).

Els meus gestos es redueixen, la meva força es veu limitada i reduida. En ocasions, els meus sentiments i sensacions queden ofegades per l'enfado a l'evidència d'haver de fer repòs...

Però quan torno a donar espai a les molèsties, els sentiments, afloren. I és quan apareix aquesta alegria limitada. I he d'acceptar que això ara és així. És una alegria diferent, moderada. Però amb un pou que no està sec i per dins n'hi ha molta més, esperant a que el pou es rehabiliti...

Em quedo amb aquestes sensacions dolces i maques ubicades a la meva memòria.

Relacions...i oportunitats.

2009-10-14T12:06:00.000-07:00

text extret d'un diàleg a la India:

"-¿tus hijas están casadas?

- No, aun no

- Aquí se casan muy jovenes, menores de 20 años

- No, allí en nuestro país no...

- Ah claro, allí se casan por amor..."

ESCOLA FORMACIÓ JSC ALT PENEDÈS-GARRAF

2009-10-07T15:27:00.000-07:00

Avui realitzo el tancament de l'escola de formació de la nostra federació.

Estic orgullosa de dues coses:

1. Haver tingut una molt bona escola! La temàtica que es va desenvolupar va ser:

Laicisme-estat, Salut i religió i la llibertat sobre el pròpi cos.

Vàrem poder comptar amb l'honorable Consellera Sra. Marina Geli, Joan Ignasi Elena, Lourdes Muñoz, Assumpte Baig, Mila Arcarons, Jofre Villanueva, Mohammed Chaib, Carme Figueres, 1er secretari de JSC, Javi López, i la secretaria de formació nacional, Gisela Vargas.

Em quedo amb les felicitacions dels companys d'altres federacions, i amb les mirades de les companyes militants, havent disfrutat de l'escola.

2. Haver treballar per aquesta escola sabent que em seria molt difícil assistir-hi , però pensant en l'objectiu final com a federació: realitzar una bona escola.

Això em fa sentir tranquila, sabent que el meu interès ha vetllat per un objectiu final , per sobre del personal.

No puc acabar sense agrair a diferents persones que hagin pogut acompanyar-nos en aquesta escola i que m'han mostrat una molt bona resposta:

Maresme (Javi, Toni, Diandra i pineda's team), Vallès Occidental (Guti! David, Irene, Alexandra ...) Vallès Oriental (Carlos y Arnau !!!!), Baix Penedès (Noemi i sus compañeras), Tarragona , Barcelona, Barcelonès Nord, L'Hospitalet, Lleida, compañeros de la nacional (1er secretario, Lizoain, Guti, Gisela, Arantxa, Aroa ... eres ...), Luis, companys de la federació, i de l'agrupació: Sara, Maggie, Marian , Noelia ... Gracies!!

vosaltres...

2009-09-27T13:34:00.000-07:00

Per qui ja no hi és, per qui hi ha estat i fa un altre camí, per mi m'acompanya ara... per tots vosaltres i per què sou part de mi...

Parlem de tu.

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar sobtadament, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Parlem de tu. Miquel Martí i Pol.

Tranquilitat

2009-09-24T10:20:00.000-07:00

Aquests dies que em condueixen cap a l'època de més feina (laboral i no laboral) estan acompanyats per una cosa determinada: pel amics i amigues.

Estic vivint una època on disfruto amb tots ells i fan que em resisteixi a entrar a la dinàmica més embogida de la feina matí i tarda. És una bona època, i aquests mesos estan tenyits d'aquesta sensació i pronòstic.

D'intentar viure, vivint des de l'emoció i no des de la racionalitat... Des del voler i no des de la pròpia imposició.

Així seguiré... disfrutant de tots ells i elles...Thanks...

pd.
Cançó: Azabache de Lucas Masciano
Foto: un regal que m'encanta... és com estar immersa en un món dolç... :)

ENERGIES

2009-09-11T08:04:00.000-07:00

A vegades comencem a abocar-nos cap a un objectiu amb totes les ganes del món, i llavors comences a gastar energies i en gastar-ne i gastar-ne... i així corres el risc d’erosionar-te.

Això té dues sortides:

1. cansar-te tant que decideixes no gastar-ne més en aquell tema (i no hi ha hagut una adequada modulació de les energies).

2. O sents que ha valgut la pena gastar-les, cosa que fa que l’energia es retoralimenti.

A la vida hi ha situacions de tots colors, i per tant, d’una o altre opció.

En el moment en què veiem que hi ha un tema que hi destinem moltes energies, serà moment de parar-se i pensar: quantes energies he de destinar a aquest tema o situació?I decidir si val la pena seguir apostant per allò o no.La decisió està en una mateixa.

El què ha passat avui és un bon exemple d’això:

Després d’una setmana de molt treball, semblava que hi havia dues opcions: arribar el cap de setmana per descansar i recompondre’m mínimament per seguir la setmana seguent. O, observar el resultat positiu de tot aquest esforç i per tant, carregar-me d’energies.

I aquest ha sigut el cas:

L’ofrena a la Diada de Catalunya de la JSC Alt Penedès m’ha encantat. Uns quants militants i simpatitzants hem anat al monument de Vilafranca del Penedès. He expressat unes paraules com a representant de l’agrupació i s’han llegit poemes. Després cada un de nosaltres ha dipositat la seva flor al monument.Després hem anat a fer el veurmout junts.

Quan tots ens despediem i he observat com ens anavem allunyant m’ha entrat una gran alegria de l’acte que hem realitzat.Puc dir, que la feina i cansament d’aquests dies ha tingut un resultat molt positiu.Tornava conduint cap a casa, somrient, suspirant (carregant energies que aquella situació m’havia generat). I recordant que l’esforç havia valgut la pena.

I la vida és això: anar modulant cap on tirar i cap on no. Veure on destinar energies, anar triant nous camins i anar-los definint.

Bona diada a tothom!

Lerele?

2009-09-08T10:21:00.000-07:00

Em poso davant de l’ordinador, obro el word, em poso una revequeta negra i escric...

Ahir varem tenir la 1ª executiva de la federació del PSC Alt Penedès-Garraf de després de l’estiu. I avui, estant mig acurrucada al sofà mirant “Sexo en Nueva York” se m’ha ocorregut fer aquest post. Curiosa la relació oi? Potser no en té...

Penso en la situació econòmica que vivim tots els ciutadans catalans ( per centrar-me, això de pensar ara en tota la humanitat em costa...): en el millor dels casos tenim una feina més o menys estable, una hipoteca per què ens varem emocionar tots en la “baixada” dels preus de fa uns anys, i una situació personal que intentem que sigui estable.

Segurament, la muntanya russa de la vida, en algun d’aquests factors, aleatoris depenent de la setmana, fa que estiguem ben distrets...

I si per si sola aquesta muntanya ja és prou complicada a vegades, només falta afegir-hi una situació econòmica pèsima.

Recordo la reunió d’ahir. Crec que va ser molt productiva, on es va començar a cosir el vestit de la nena que començarà l’escola la setmana que vé. Contenta, entusiasmada i alegre per començar el curs. En aquest cas, el curs polític.

Alguna gent, qui té en boca les generalitzacions, diuen que “els polítics diuen molt però no fan res”.

Òbviament, no estic d’acord.

Ahir estavem 14 persones, polítics i polítiques, asseguts al voltant d’una taula i treballant.

M’enorgulleixo de formar part d’aquest grup de treball i de ser L’ÚNIC partit polític de les nostres comarques que ha treballat de forma interna i externament per entendre la crisis econòmica, coneixer-la, dominar-la i buscar-ne noves opcions de millora.

Hem dedicat molt temps a debatre, les agrupacions hem presentat esmenes al document i s’ha elaborat un treball final. (com no pot ser menys, quan estigui ben lligat el penjaré al blog).

Que som l’únic partit interessat en crear propostes constructives per sortir de la crisis? Segurament que no, però les paraules se les emporta el vent. I jo veig a aquesta executiva tirant endavant d’un tema que tots els partits polítics tenen a la boca.

O potser ara, com que no tenen noticies o treball elaborat (o no el volen elaborar), es dediquen a tirar confetis a l’aire? A l’aire d'Arenys?

Mas lirili y menos lerele!

Molt bona tarda!!

Setembre

2009-09-02T11:51:00.000-07:00

La vida està feta de camins: d’anada, de tornada, de re-iniciar, re-plantejar… milers i milers de possibilitats.

És inici de curs polític i escolar. Ara és quan he de decidir a quina part de mi dono més espai: la política? La familiar? La personal? La de divertir-se? formar-me?

I tinc clar, que els ulls que ara observem aquestes diferents possibilitats, tenen una mirada diferent de les altres vegades.
A vegades he donat espai a temes que potser eren fruit a expectatives, o potser no.

Estic davant de bifuracacions, o millor dit: multifurcacions (¿?). I el què és millor: tinc clar quin és l’objectiu.

Ara: co-organitzant l’escola de formació de la nostra federació JSC, pensant en gestions del PSC, jugant a la vida i amb les amigues i amics, disfrutant del meu temps i dels caps de setmana. Posant distància on cal, i en altres trencant aquestes barreres. I sobretot, jugant… jugant a viure.

Afú, no cal reflexionar més. Potser ja no vull veure multifurcacions.

Veig un camí. És el meu… I aquest camí té nom: es diu Calma.
Anirà canviant de nom, però, de moment, té aquest…

Hi ha temps per tot, només cal prioritzar. No sempre es pot tenit tot. La veritat és que tampoc em cal. Ni ho vull...

El què és important és saber què vols.

(He començat a llegir "El Principito")

TE DEJO

2009-08-10T11:11:00.000-07:00

Hem recorregut un any de camí junts.

Ens hem resistit a ser un grup (uns més que altres). I òbviament, ho hem aconseguit.

Per alguns de nosaltres el camí es separa aquí, per altres el seguim junts.

Sigui com sigui, el camí fet ja no es pot esborrar. Ni vull fer-ho.

A vegades present, a vegades més absent. Però no dubteu, que sempre volent formar part de vosaltres.

No puc deixar de compartir al meu blog el poema que ens va enviar l'Antonio a tots nosaltres.

Per nosaltres 13:
TE DEJO:

Te dejo con tu vida
tu trabajo,tu gente
con tus puestas de sol
y tus amaneceres

sembrando tu confianza
te dejo junto al mundo
derrotando imposibles
segur@ sin seguro

te dejo frente al mar
descifrandote a solas
sin mi pregunta a ciegas
sin mi respuesta rota

te dejo sin mis dudas
pobres y malheridas
sin mis inmadureces
sin mi veterania

pero tampoco creas
a pie juntillas todo
no creas nunca creas
este falso abandono

estaré donde menos
lo esperes
por ejemplo
en un arbol añoso
de oscuros cabeceos

estaré en un lejano
horizonte sin horas
en la huella del tacto
en tu sombra y mi sombra

y ojalá pueda estar
de tu sueño en la red
esperando tus ojos
y mirandoté.

Mario Benedetti.

La voz dormida, fa 70 anys...

2009-08-05T14:35:00.000-07:00

Tot el dia vaig amb la motxilla i un llibre dins: La voz dormida, de Dulce Chacón.

M'he parat en diferents moments del dia. He tocat el llibre, l'he obert, he recordat i he tornat a reconeixer la història de totes aquelles dones i homes que van patir durant la nostra guerra civil.

Sí, parlem de Virtudes, Júlia, Adelina, Blanca, Dionisia, Victoria , Ana, Elena, Martina, Pilar, Carmen, Juaquina i Luisa.

Però, òbviament, sabem que aquestes posen nom a totes aquelles dones i homes torturats i empresonats durant la guerra civil.

"FALLAMOS.- Que debemos condenar y condenamos a la procesada, como autora del delito de ADHESIÓN A LA REBELIÓN, con los agravantes de trascendencia y peligrosidad, a la pena de MUERTE y accesorias legales correspondientes, para caso de indulto, debiendo ser ejecutada la procesada por FUSILAMIENTO. En cuanto a la responsabilidad civil se estará a lo dispuesto en la Ley de 9 de febrero de 1939.

Así por ésta nuestra sentencia lo pronunciamos, mandamos y firmamos".

Reconec la seva lluita, la d'elles i de totes aquelles persones que varen lluitar pels seus ideals. Per allò que creien just. Per la llibertat i per la república.

"El miedo de Elvira. El miedo de Hortensia. El miedo de las mujeres que compartirían la costumbre de hablar en voz baja. El miedo en sus voces. Y el miedo en sus ojos huidizos, para no ver la sangre. Para no ver el miedo, huidizo también, en los ojos de sus familiares"

La voz Dormida, de Dulce Chacón

Avui fa 70 anys de l'afusellament de 13 d'aquestes dones.

Eren dones i joves. I sobretot, lluitadores.

AMISTAT

2009-08-04T05:57:00.000-07:00

He repetit moltes vegades que a l'executiva de JSC Alt Penedès hem de fer feina, sobretot feina.

Afegeixo que ens hem de portar bé però que el primer objectiu és treballar pel socialisme, per la nostra idea de millora de la societat.

Veig que no me n'he ensortit gaire al intentar reduir el segon propòsit, i en puc estar contenta. D'aquí trec unes bones amistats...

Al final, la gent que vas treballant de costat és qui veu si estàs més o menys animada. I al mateix temps ho veus tu d'elles.

Ahir nit em va arribar un sms on s'em deia:

"jojojo" i dp un altre " vine corrents al gmail"

I allà vaig rebre aquest video:

No m'ho esperava.

Si ajudo o estic al costat d'algú quan ho necessita, no és per esperar res a canvi. Tot i això, vaig rebre aquest video.

Sempre dic que per mi la lleieltat és molt important. I una bona amistat està al mateix nivell.

Som "animals" de comunitat. Jo necessito dels altres, dels companys, companyes, de la família i dels amics i amigues.

Per tant, Sarita, moltes gràcies pel detall.

I ara: al play i a riure una miqueta... :)

ESTIU' 09

2009-08-03T02:15:00.000-07:00

L'estiu és una època especial, és un trencament amb la normalitat.

Fa anys que realitzava grans viatges fora de la nostra Europa. I aquest any, vaig decidir que era moment de parar i quedar-me "quieta" una mica.

No era pas una decisió banal, ni sense importància ni no meditada.

Tot el contrari, em posava a proba a mi mateixa, i disfrutaria d'allò tant senzill que m'envolta al dia a dia.

Estic a l'equador de les vacances i fins ara m'he mogut entre Madrid, Vng i St. Quintí.

Avui pensava: el retorn a SQM, quina novetat... Però ara que ho penso, ja sortia escrit al meu perfil.

No és que el poble em tingui "robat el cor", sinó que jo mai em puc deixar de sentir-m'hi com a casa.

M'hi sento, estic molt còmode. És igual si durant anys no m'han vist gaire per aquí, per què jo sento que aquest temps quasi no ha passat i em segueixo trobant a gust com sempre. O fins i tot millor.

Veure'm passar amb bici pels nostres carrers pot crear més sorpresa als que em miren i em saluden que no pas a mi mateixa.

Per què jo estic com a casa, estic a casa...

DIUMENGE ROIG (entre broma i broma)

2009-07-19T05:05:00.000-07:00

Avui hem celebrat el diumenge Roig a St. Quintí de Mediona.

Ha estat tot un èxit!!

Entre treballar i treballar també hi ha temps per la broma, que MAI pot faltar (aquest cop ha estat amb l'heli dels glòbus).

Gràcies als quintinencs i quintinenques per la bona rebuda de l'acció del PSC SQM!!

Ànsies de poder: Iran i Hondures...

2009-07-05T03:43:00.001-07:00

Fa una setmana que tenim informacions constants de les eleccions a Iran i el cop d'estat a Hondures.

Ahir llegia que en forces urnes electorals d'Iran, s'havia comptabilitzat més del 100% del vots. Això com s'entén?

Ja sé que en aquest país la persona no necessàriament ha de votar on viu, però més del 100% de vots i no només en una urna???

Cal dir que això és un clar indicador de manipulació? o potser ja és tant obvi que no cal?

I per altre costat, el cop militar a Hondures. El president del govern havia destituït hores prèvies al cap de les forces armades per negar-se a portar a terme una ordre.

Què hem d'entendre? que una persona furiosa, amb ganes de poder, i rebent un cop molt dur (ser destituït), acaba fent un pols amb el cap del govern? I a sobre, el guanya?

Sigui com sigui, això està passant i el què fem, simplement és observar-ho.

L'Organització d'Estats Americans ha suspès a l'estat d'Hondures per aquesta situació.

Em pregunto si aquí quedarà tot. Espero i desitjo que no.

Entenc que un cop d'estat és injustificable ja de per si. I a més a més, en aquest context socio-geogràfic.

Aquestes dues situacions tant greus d'aquests dos països només em fa pensar en les ànsies de poder dels colpistes i del nou govern d'Iran.

Hi ha un punt on la persona es pot dirigir cap a accions en benefici de la comunitat (sense perjudicar-se ell mateix), o triar accions pel seu propi benefici.

Jo no crec que aquest equilibri sigui tant difícil. Millor dit, crec que aquesta línea divisòria està ben separada.

Per tant, que no ens vulguin enganyar. Espero que tots, la comunitat internacional, no permetem aquestes accions.

M'avergonyeix el què passa a Iran, i m'avergonyeix el què passa a Hondures.

Espero i desitjo que partits polítics, institucions, organitzacions, ciutadans... manifestem la nostra repulsa!

Animeu-vos!

VICENÇ FERRER

2009-06-20T13:49:00.000-07:00

Acabo de fer un post i abans de publicar-lo m’he endinssat a la web de la fundació Vicenç Ferrer.

Bé, m’he emocionat. I per tant, he decidit començar de nou.
De fons em sona Sabina... penso.

És cert, he recordat quan fa 6 anys va aparèixer Babu a les nostres vides, a través d’un apadrinament amb la Fundació Vicenç Ferrer.
A partir de llavors ens varem anar implicant més en el projecte.

Tant és així que la meva mare va anar sola amb un viatge organitzat per la fundació, a veure la realitat de la India i del projecte.
Va tornar canviada. Anantapur, el projecte i la realitat d’allà no et pot deixar indiferent.
I també, tant és així, que va convencer al meu pare per tal d’anar-hi tots dos junts amb la Fundació.
Òbviament tampoc el va deixar indiferent.

Foto: Elena, Vicenç, Camil a Anantapur

I clar que no. Vicenç, a través d’una gran lluita, ha aconseguit donar possibiltats a qui no en tenia.
Millor dit: DONAR OPORTUNITATS. Aconseguint una India amb més oportunitats per aquells que estan relegats a la misèria i a l’analfabatisme. Donant oportunitats a qui no té dret a res. A RES!!!!

Com no ens hem d’emocionar al saber que qui ha “parit”, qui ha elaborat, qui ha lluitat per aquest projecte ha mort?

Doncs SÍ, tenim dret a estar-ho.
Babu, Ranuka, la petita Kasturama i el Grup de Dones, potser estan tristos. I segurament ho està tot Antantapur.

Per què Vicenç Ferrer era un home bò, lleial a les seves idees, lluitador i amb molta força.
Havent patit la guerra civil i haver estat exiliat al camp de Concentració de França d’Argeles...
Un sol home, que del no res, ha creat un gran projecte. I ha aconseguit una gran millora per milers i milers de famílies.

A mi, un home així no em deixa indiferent!! I als meus tampoc...

I aquesta vida de lluita i de 40 anys a la India, a canvi de què??
Doncs de saber que estava lluitant pel què creia just.

La societat està en deute amb ell: pels valors, pel treball i per la seva humanitat.
Potser no val a plorar, sinó que seguir els seus passos, per què de ben cert que son un bon camí.

web : Fundació Vicenç Ferrer

Gràcies Vicenç, un molt bon guia ens ha deixat.

JSC ALT PENEDÈS

2009-06-13T14:40:00.000-07:00

Des del febrer de l'any passat soc la 1a secretària de l'agrupació.

Aquest any ha sigut molt dens, mogut, interessant, dur i amb grans reptes que hem anat assolint.

Després de tot això m'omple d'alegria haver estat escollida de nou, 1a secretària de l'agrupació.

Tal i com vaig expressar a l'assamblea, em resulta fàcil justificar la feina feta i les ganes de tirar endavant, ja que crec en el projecte de joventut socialista de l'Alt Penedès.

En aquest projecte m'acompanyen:

Secr. d'Organització : Sara Martínez

Secr. de Campanyes: Noelia Diaz

Secr. de Formació: Maggie Miralles

Adj. a Formació: Elisa Rara

Secr. de comunicació: Toni Almirall

I comptem amb la col·laboració de Carles Ureña i Marian Sadurní.

Realment penso que tenim molta empenta, moltes ganes de treballar i defensem el projecte socialista per a poder tirar endavant i millorar aquesta societat.

Companyes i companys, per mi és un honor ser la 1a secretària de l'agrupació. No dubteu que tiraré del timó amb totes les meves energies.

Compto amb vosaltres per fer-ho.

Segur que anirà bé, en tinc ganes i crec en tots nosaltres.

De nou, gràcies! i Seguim!!!

EL MEU ESLÒGAN ÉS...

2009-06-05T12:53:00.000-07:00

JO VOTARÉ SOCIALISTA PER QUÈ LES DONES ENS MEREIXEM EL MATEIX RESPECTE QUE L'HOME

Tremosa, CIU:
"CiU a la Generalitat i el PP a Madrid és la millor combinació perquè Catalunya obtingui resultats" Ramon Tremosa dixit (Avui, 3 de Juny del 2009)

Ana Botella: “La Cenicienta es un ejemplo para nuestra vida por los valores que representa. Recibe los malos tratos sin rechistar y busca consuelo en el recuerdo de su madre” (2001)

Re-llegir aquests comentaris em provoquen vergonya; com a dona i com a ciutadana de Catalunya.

Mirava i remirava blogs, webs, videos al youtube... També recordava tot el què he fet aquests dies: reunions de jsc, de PSC, repartir informació al mercat de Vilafranca del Penedès del PSC, miting amb Maria Badia a Vilafranca, reelecció executiva JSC Alt Penedès, miting final al Pavelló de la MAr Bella... i un llarg etc

I sí, ara mateix em sento cansada. És divendres nit i demà a primera hora tinc una altre reunió.

Molts del què em llegiu pensareu que això no és normal per una persona de 30 anys, o que no és necessari. I potser no trobeu el sentit de tot el què explico.

Sabeu? estem a la recta final i val la pena.

I l'ha valgut per què crec en el projecte socialista.

Crec en la Maria Badia, i en el Raimon Obiols.

I Crec en una Europa més social.

I desitjo que hi hagi una Europa on l'home i la dona tinguin el mateix espai i pes, tant a l'esfera pública com a la privada. On ens valorin per igual, i tinguem els mateixos drets.

Una Europa que lluiti pels drets de les dones.

Una Europa més lliure, on es defensi a qui té menys poder.

Cada persona té la seva opinió de les coses ( o almenys seria important que les tingués!!). I jo defenso aquest projecte per què per mi és el què aportarà oportunitats més justes a la societat.

En definitiva: val la pena lluitar pel què crec just. Val la pena pensar en una Europa Socialista i lluitar per ella.

Jo, votaré socialista!

Eleccions europees (2)

2009-05-30T08:44:00.000-07:00

Dissabte calorós, dissabte de primavera... Vindria de gust anar a la platjona... o no fer grans esforços aquesta tarda.

He estat remenant per internet i segueixo amb els videos de Oreja Mayor. M'encanten...

I un altre de l'acte de les Joventut Socialistes de Catalunya per la Campanya Europees a Igualada. El comparteixo amb vosaltres:

Ahir a la nit conduÏa i vaig veure el cartell de propaganda electoral de CIU, on el seu missatge és ARA + Catalunya. I la veritat és que no ho vaig entendre. Per què parteixo de la base que van estar 23 anys governant Catalunya. No els hi va ser prou temps per defensar la nostra CAtalunya tal i com volien?
Que no ho van poder fer amb 23 anys?? Aix, no sé en què pensaríen...

Bon cap de setmana!

Carta núm. 1

2009-05-28T08:04:00.000-07:00

Estimat Ausiàs,

Fa temps que no t'escric, però no ha sigut per falta de ganes. Fa setmanes i setmanes que tinc moltes ganes de fer-ho, però fins avui no he trobat el moment.

Vaig molt enfeinada amb el "politiqueo" com dic jo. Sí, molt enfeinada però al mateix temps molt il•lusionada. M'agradaria tant poder-ho compartir amb tu... Però bé, compto que ho faig...I sé, que tot i no estar al meu costat saps per quins camins vaig.

Saps, ara estic a la "batalla" de les eleccions europees...Em sento estranya: quan tothom pensa que no és important, jo cada cop li trobo més el sentit a aquestes eleccions. Com podria fer per què la meva gent entengués la importància d'Europa????A vegades no sé com fer-ho, i també a vegades, em desespera no saber com transmetre totes les idees que tinc el cap, com explicar que necessitem una Europa socialista.

Però Ausiàs, a Europa hi ha un parlament de dretes, de dretes!!! Tot i que a Espanya hi ha un govern socialista, aquest no és qui marca les línies de treball i de legislació d’Europa.

Veig tant necessari que hi hagi una majoria socialista a la cambra europea... Ara més que mai hi han d'haver solucions socialistes.

A vegades em sento confosa:

La dreta defensa l'empresa privada i la NO intervenció de l'estat a la societat. I els socialistes defensem una intervenció moderada de l'estat, vetllant pel ciutadà.

I veient aquesta diferència que per mi és fonamental, on es situa la gent? com puc expressar que en aquesta situació tant greu de crisis, ara els socialistes hem de donar i volem donar resposta a aquesta situació, però que ho hem de fer des d'Europa???

Ja sé que ho saps Ausiàs, tu ets intel•ligent, però necessitem polítiques socials, més educació, un estat que vetlli per què aquest capitalisme que ens engoleix, ens respecti mínimament, que millori la nostra sanitat, que hi hagi igualtat entre homes i dones, que no expulsem a la gent del país, ni que els tractem com a rates... que tots som persones...Ausiàs, com aconseguirem això? com ho aconseguiré?

Saps que intento aportar el meu granet de sorra a la societat, i prou bé saps per què em coneixes com a tu mateix, que hi crec fermament. Saps, que per mi, el socialisme és la solució a la nostra lluita.

M'agradaria despertar-me el dia 8 de juny, trobar-te al meu costat i somriure. Trobar un bon dia, una Europa socialista, una Europa social, on les persones siguem més importants que les empreses, on Europa sigui roja...

Avui faré feina de JSC Alt Penedès, però aquesta nit, quan vagi a dormir tancaré els ulls, pensaré en tu, en la nostra família i en la meva Europa Roja, la nostra Europa!!

T'estimo i fins sempre

Helena

ELECCIONS A EUROPA (1)

2009-05-24T08:52:00.000-07:00

La setmana passada va començar la campanya electoral per les eleccions europees del pròxim 7 de juny.

Sé que és una de les eleccions on l'abstenció segurament tingui un fort protagonisme. I he de dir que jo la visc amb molta il·lusió.

Aquesta il·lusió s'origina al fet que jo crec en Europa. Sé molt bé quina és la meva identitat: catalana i socialista, però no perdo de vista que Europa és el nostre marc més immediat.

A més a més, estic vivint aquesta campanya d'una forma molt propera i implicada: estant al Consell Nacional del PSC on es van aprovar les llistes a les eleccions, a l'acte Central de JSC a Igualada, repartint informació a Vilafranca entre PSC i JSC, a la Festa de la Rosa de St. Pere de Ribes...

Això m'ha permès escoltar en primera persona a les candidates.

Avui he volgut començar una serie de posts parlant d'aquestes eleccions, i ho aniré fent amb petits textos i videos d'internet.

Us deixo amb dos d'ells:

Spot de les eleccions europees del PSC

Oreja MAyor, capítol 1, en el Ambulatorio

Tenim tant a transmetre i a pensar... bé, poc a poc... I sobretot, tant a decidir...

Salut, República i Socialisme!

MARIO BENEDETTI

2009-05-18T06:49:00.000-07:00

Hi ha persones que no passen desapercebudes per la meva vida. Pel treball que ha realitzat, Mario Benedetti és una d’elles.

Entristeix pensar que les seves plomes ja no produiran més poemes preciosos com ara “viceversa” o “te quiero” o tants d’altres.

Em quedo amb un sentiments de tristesa i d’agraïment: en ocasions ha posat la nota de color en moments especials, els quals queden guardats per a l’eternitat ( Igual que els seus poemes i les seves paraules).

Avui, des d’aquests sentiments meus, acomiado a aquest gran poeta amb dos dels seus poemes. No son els que més m’agraden, però si els que les meves emocions em dictaminen posar.

Per nosaltres, per vosaltres i per ell:
Espero que us agradin.

Informe sobre caricias

La caricia es un lenguaje

si tus caricias me hablanno

quisiera que se callen

La caricia no es la copia de

otra caricia lejana

es una nueva versión

casi siempre mejorada

Es la fiesta de la piel

la caricia mientras dura

y cuando se aleja deja
sin amparo a la lujuria

Las caricias de los sueños

que son prodigio

y encantoadolecen de un defecto

no tiene tacto

Como aventura y enigma

la caricia empieza antes

de convertirse en caricia

Es claro que lo mejor

no es la caricia en sí misma

sino su continuación

Hasta mañana

Voy a cerrar los ojos en voz baja

voy a meterme a tientas en el sueño.

En este instante el odio no trabaja

para la muerte que es su pobre dueño

la voluntad suspende su latido

y yo me siento lejos, tan pequeño

que a Dios invoco, pero no le pido

nada, con tal de compartir apenas

este universo que hemos conseguido

por las malas y a veces por las buenas.

¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:

me duermo débil, sueño que soy fuerte,

pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me lo digan cuando me despierte

Mario Benedetti

2n CONGRÉS JSC ALT PENEDÈS- GARRAF

2009-05-16T07:36:00.000-07:00

El passat dissabte varem celebrar el 2n Congrés de la Jsc FEderació Alt Penedès- Garraf.

Va ser un dia important per la nostra federació, on l'executiva sortint va donar pas a un nou equip.

Es va valorar molt positiu el treball realitzat per l'executiva encapçalada per Xavi Roig. Varem revisar els objectius acordats en l'anterior congrés, i es va concloure que s'havien assolit els objectius.
Aquest va ser un treball que ha cohesionat la militància de la federació, ha potenciat la relació amb les altres federacions i potenciat la creació de l'agrupació Alt Penedès.

Hem tingut un 1er secretari que ha sigut un lider per la militància i en tot moment ens ha recolzat en els moments bons i també en els difícils.

Per tant, òbviament, el seu informe de gestió va ser aprovat per unanimitat.

Posteriorment el congrés va aprovar amb un 100% dels vots a la nova executiva sortint.

Aquesta encapçalada com a 1er secretàri, a Àlex Centelles.

Les persones que l'acompanyes a l'equip som:

Gerard Llobet a comunicació i adjunt a organització.

Gisela Vargas a Acció Política, Xavi Roig amb implantació territorial,

Renato Marín amb la secretaria de Formació, Maggie Miralles adjunta a formació, i

jo mateixa que portaré la secretaria d'Organització de la Federació.

Realment estic molt contenta per quatre coses:

1. El 1er Secretari, Àlex Centelles és una persona amb una gran capacitat de treball i amb una visió clara del projecte de jsc que vol per millorar la societat a través de la JSC.

2. Crec fermament que és un molt bon equip, format amb persones compromeses i molt

treballadores.

3. M'omple d'orgull que les companyes i companys, sobretot al 1er secretari, el fet que hagin comptat amb mi per la Secretaria d'Organització. Poso a disposició de la federació el meu treball, i la meva il·lusió per tirar endavant aquest projecte.

4. El recolzament de l'executiva del PSC de la Federació Alt Penedès GArraf, sobretot al 1er secretari , Rafael Roig i la Secretària d'Organització, Mila Arcarons. I també als companys del PSC Vilanova, i alcalde Joan Ignasi Elena.

Pels que marxen, per tota la feina que han fet i que sense ells no estariem ara on som, pels que continuen, per l'equip, per tots els militants, un deixo bon record d'aquell dia:

Recordant i Re-llegint

2009-05-03T14:09:00.000-07:00

Celebración de la amistad.

"En los suburbios de LA Habana, llaman al amigo mi tierra o mi sangre.
En Caracs, el amigo es mi pana o mi llave:pana, por panadería, la fuente del buen pan para las hambres del alma; y llave por...
- Lkave, por llave- Me dice Mario Benedetti.
Y me cuenta que cuando vivía en Buenos Aires, en los tiempos de terror, él llevaba cinco llaves ajenas en su llavero: cinco llaves, de cinco casas, de cinco amigos : las llaves que lo salvaron"

El desafío

"No lograron conventirnos en ellos- me escribió el Cacho El Kadri.
Corrían ya los últimos tiempos de las dictaduras militares en Argentina y Uruguay. Habíamos comido miedo al desayuno, miedo al almuerzo y a la cena, miedo; pero no habían logrado convertirnos en ellos."

El miedo

" Una mañana, nos regalaron un conejo de India. Llegó a casa enjaulado. Al mediodía le abrí la puerta de la jaula.
Volví a casa al anochecer y lo encontré tal como lo había dejado: jaula adentro, pegado a los barrotes, temblando del susto de la libertad."

Eduardo Galeano. El libro de los Abrazos.

ANIVERSARI

2009-04-21T12:47:00.000-07:00

Sabíeu que el 1979...

Moria el dibuixant de Popeye?
El Tour de França el guanya Bernard Hinault?
Començava l'any amb dos atemptats d'ETA?
A Nàpols hi va haver una epidèmia on moren 60 persones, sobretot nens?
Va nevar per primera vegada al Sàhara?
Es declara la República Islàmica d'Iran?
Margaret Thacher és escollida Primera Ministra del Regne Unit?
Es realitza el primer referèndum de l'estatut Català?
Estudiants assalten l’ambaixada estadounidense a Teheran?

I sobretot, es varen celebrar les primeres eleccions democràtiques a Espanya!

Vaig néixer el 1979.
Sembla que hi ha temes que segueixen essent actuals...

El passat diumenge vaig celebrar el meu aniversari a St. Quintí de Mediona. Primer amb la família i després amb tots els amics i amigues.

Va ser un dia especial... un molt bon aniversari.

El vaig poder disfrutar amb la família i amb totes les amigues i amics que em van acompanyant en aquest camí.

En molt poques ocasions es pot ajuntar tanta gent i de tants llocs i orígens diferents. Així que realment va ser un dia molt emotiu, el poder-ho aconseguir.

Així doncs, GRÀCIES A TOTS i TOTES, em va encantar compartir amb vosaltres aquest dia.

I sobretot, GRÀCIES A LA FAMÍLIA, Txell, Elena i Camil... Per recolzar-me i acompanyar-me sempre.
Sense vosaltres no hagués pogut fer possible la festa del diumenge...

L'ESGLÉSIA I EL SEGLE XXI

2009-04-17T13:18:00.000-07:00

Fa algunes setmanes que Benet XVI va realitzar la seva visita pel continent Àfrica, on va expressar la seva opinió sobre el preservatiu i les relacions sexuals (aquelles expressions inadequades).

Conec poc d’Àfrica, però el què he tingut l’ oportunitat de conèixer, m’ha impactat i impregnat.

El 2007 vaig estar durant un mes a Moçambic, un dels països més pobres i amb més mancances del món. Essent un dels països prioritaris d’ajuda econòmica externa.

D’aquella gran experiència voldria compartir amb tu dues imatges:

La primera:

Érem al centre del país, caminàvem pel costat de la carretereta, jo anava parlant amb una companya.

Veiem a l’altre cantó a dues dones acotades a terra intenten fer un forat entre aquella sorra i arena fina. Ens sorprèn molt, i ens anem apropant. Observem que una de les dones té les cames amb sang. i que posteriorment entre les dues, intenten tapar alguna cosa.

No acostumades a aquell escenari pensem que potser li ha vingut la regla.

Caminant per la zona hi ha molta gent, homes que van a treballar, però ningú es para.

Estem impactades, no era la regla, i sí, enterraven alguna cosa.

La senyora havia avortat allà, al costat d’aquella carretera, passant desapercebuda, i tothom volent passar desapercebut, ja que "és un tema de dones". Aquell dia vaig quedar força tocada... quina soledat va viure aquella dona davant d’una situació crítica de salut.

La segona imatge:

Per diferents zones del país hi havia cartells de campanyes contra el SIDA, des de Maputo, passant per Chimoio i fins Maniçha, poble que limita amb Zimbawe.

Davant de tota aquesta informació i de les múltiples expressions religioses que conviuen al país, als últims dies em decideixo a parlar amb un nadiu sobre el SIDA.

La meva sorpresa va ser que comença expressant que era un secret i quan intento aprofundir una mica més, la sorpresa es converteix en gran preocupació.

Aquest company expressava que els ciutadans de Moçambic no cal que es preocupin per aquest tema. Encara que una persona tingui la malaltia i per tant, està infectada, per ells no és motiu de preocupació.

És un “secret d’estat” que els moçambicans coneixen la solució, tenen una planta (medicianal) que fa que si tens la malaltia, et curis.

Quan pregunto per què és un secret, contesten que si els dirigents de Sud Àfrica ho saben, els hi aniran a prendre.

Òbviament, parlant amb metges, això no és així. No existeix cap medicina ni cap planta curativa. Però si que és cert que a nivell cultural hi ha aquesta creença, conforme és una simple malaltia, trivial i curable.

Per tant, pensen que no caldran gaires precaucions si tampoc és tant greu...

Per tant, davant d’aquests dos exemples, que sincerament son esgarrifosos, em quedo al·lucinada dels missatges que enviem des del Nord en temes tant greus i importants com el Sida.

Em sap greu, però només em surt dir: quina poca vergonya que tenim... parlem a Àfrica, les àfrica de les àfriques, allà on ho tenen tot i no tenen res...

I sobretot, on reben una forta influència del Nord. Així, que si us plau, siguem una mica sensats i enviem missatges que resultin positius per a la SALUT de la seva població. Hauríem de buscar missatges coherents que vetllin per evitar l'augment del risc a la salut dels africans i les africanes.

Seria interessant preguntar a Benet XVI, què és més important? colonitzar o protegir als nostres co-ciutadans?

vaig tornant... El nostre CONGRÉS

2009-04-12T11:22:00.000-07:00

13è CONGRÉS JSC

El cap de setmana del 27 al 29 de març vaig viure el meu primer congrés de JSC.

Va ser molt interessant i important per dos temes:

En primer lloc pel propi procés congressual i en segon, el treball i organització interna de la nostra Federació (Alt Penedès-Garraf).

Va finalitzar una etapa on es va realitzar una valoració de l'informe de gestió de l'executiva sortint. Es va aprovar amb dos terços de vots.

La veritat, estic contenta de la nostra federació. Vaig sentir veus de qui ens titllava de fer demagògia... però crec que qui ho va dir estava ben equivocat.

Som una organització forta i àmplia, cada federació té una realitat i una visió de veure les coses i unes necessitats diferents. En ocasions poden coincidir i en altres no.
El diàleg, el discurs i la crítica fonamentada és enriquidor per a qualsevol organització.

Per a nosaltres, el gran treball d'esmenes de les tres agrupacions conjuntes, és l'expressió d'aquestes ganes de millorar.
Amb aquesta mirada crítica construïm.

Així hem fet sentir la nostra veu, defensant les nostres propostes per a millorar la nostra organització. No oblidem, que és l'organització de tots.

Valoro molt positivament l'expressió del 1er secretari de l'executiva Nacional, quan verbalitza la voluntat "d'unificar" tendències.
Ara toca portar-ho a la realitat.

Espero i desitjo de tot cor,que el 1er secretari sigui el 1er secretari de tots i totes. Recolzant les idees, programes i problemes de totes les agrupacions i federacions per igual.
No puc acabar sense felicitacions i agraïments.

Felicitacions a tots els membres de la nova executiva. I sobretot a la companya de federació Gisela Vargas. El treball fet a l'anterior executiva nacional és la moneda que indica que ha realitzat un molt bon treball i apostem sense cap dubte per ella i la seva feina.

Finalment vull agrair el ser Consellera Nacional de JSC delegada al Consell Nacional del PSC. Gràcies a la meva Federació, i sobretot al 1er Secretari, Xavi Roig.

Gràcies al 13è Congrés per donar-me aquesta oportunitat.

És un orgull formar part de la JSC Alt Penedès-Garraf. Tal i com diu al meu perfil, valoro molt la lleialtat i la coherència, i crec que com a federació seguim aquestes mateixes pautes.

Laura, Eli, Mags, Renato, Roger, Alex, Gerard, Gisela, Xavi, Jordi, Sara i Toni: Companyes, companys, gràcies per aquest Congrés.

Visca el Socialisme!

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

2009-03-08T13:35:00.000-07:00

Maria Mercè Marçal

" A l'atzar agreixo tres dons: haver nascut dona

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzar de ser tres voltes rebel".

Imatge: Andreu Martró

Fragment de La Reina, de Pablo Neruda

Yo te he nombrado reina.
Hay más altas que tú,
mas altas.
Hay más puras que tú,
más puras.
Hay más bellas que tú,
hay más bellas.
Pero tú eres la reina.
Cuando vas por las calles

nadie te reconoce.
Nadie ve tu corona de cristal, n

adie mira la alfombra de oro rojo
que pisas donde pasas,

la alfombra que no existe.
Y cuando asomas
suenan todos los ríos en mi cuerpo,

sacuden el cielo las campanas,

y un himno llena el mundo.

ACTES DELICTIUS

2009-01-27T07:54:00.000-08:00

Ahir vaig anar a St. Quintí. Em dirigia a trobar-me amb una amiga i com és costum vaig aparcar el cotxe a la plaça de la Pallissa Roja.

Em va estranyar que tres nois joves no paraven de cridar que s'havien deixat les claus del cotxe a casa i que hi tenien coses que necessitaven. Era un cotxe esportiu i de color vermell.
Vaig interpretar que cridaven tant al voler justificar-se, i així em van cridar massa l'atenció.

M'estimo St. Quintí, no m'agraden aquestes actituds i no m'agradaria que em robessin el cotxe.
Per tant, vaig anar cap a ells i els hi vaig preguntar què feien. I òbviament, eren nois ja coneguts per tot el poble.

Ara em sorgeixen preguntes:

Què passa, que el ciutadà s'ha d'encarar a qui delinqueix? No tinc problema en fer-ho però tots hem de tenir present que depèn en quina circumstància, i depèn quin tipus de característiques tingui el ciutadà això podrà o no ser.

I les institucions, quin paper estan jugant? Com ho podem prevenir?
Com podem treballar amb aquest col·lectiu?

Son nois joves, alguns d'ells que s'inicien en aquest camí i es perden. Però que fan molt mal, en aquest cas, als quintinencs.

Ahir un cotxe va tenir sort, però no sempre hi haurà un ciutadà en aquell precís moment i en aquell precís lloc. I per descomptat, no té per què ser-hi...

PALESTINA I ISRAEL

2009-01-12T01:32:00.000-08:00

Israel i Palestina, Palestina i Israel: ho miri com ho miri, el conflicte és ben complicat.

És un conflicte actual però amb les arrels i ferides generades fa més d'un segle.

S'inicia quan els jueus tenen la necessitat (com molts altres, per no dir tots) de plasmar la seva identitat en un territori que no tenen. I aquí comença el camí, ple de dificultats que ens porten fins al dia d'avui.
Per tant és una història dura on, com a totes les històries no hi ha sants ni demonis.

Israel ha aconseguit fer-se fort i tenir recolzament internacional. I aconseguir el seu somni de tenir el seu propi territori, a Terra Santa.

Els Palestins viuen la vulnerabilitat i no disposen del material bèlic.

És molt difícil observar un conflicte com aquest deixant de banda la història, quan els propis protagonistes estan arrelats a ella.

Però crec que això no disculpa una guerra ni la violència.

No busco els absolutismes ni els judicis de valor d'aquest conflicte. Però si evidenciar que és un conflicte desigual:

Uns tiren bombes amb canons, els altres tiren pedres contra els tancs.
Uns regalen territori que no es seu per a què la seva gent construeixin cases, i altres veuen com la seva terra es veu dràsticament reduïda i invaida.
Uns creen un mur i els altres viuen la pobresa d'aquest aïllament.

Dubto que Israel busqui terroristes, sinó que potser és una forma d'ampliar el seu radi.

Com es pot concebir això??? Concebem els catalans que França ens vulgui envair i "regali" als francesos les nostres terres i els hi doni diners per a què construeixin les seves cases aquí??.
Oi que no? No té sentit... Doncs què està passant?

Rebutjo qualsevol forma de violència, rebutjo el què està passant a Gaza,

I jo em pregunto: Aquest somni a quin preu s'està pagant???
Per mi, la búsqueda d’aquest objectiu no justifica cap tipus de violència.

Prou!

CANÇONS 2008

2009-01-07T12:05:00.000-08:00

La música m'encanta, m' acompanya en el dia a dia.

Per mi, cada època i moment té una banda musical.

A finals de desembre vaig voler fer una llista de les cançons del 2008 d'una part de la meva gent.
Passant per St. Quintí, Sitges, Maresme, Madrid, Barcelona, Vilanova... us deixo amb la "nostra" llista de cançons del 2.008.

1. Clocks de Coldplay

2. No lloro por ti , de Nacho Vegas y Cristina Rosenvinge

3. Tu recuerdo de Xambao i Ricky Martin (http://es.youtube.com/watch?v=QSvxnuZeYok)

4. La Maldición de Malinche d'Amparo Ochoa y Gabino Palomares

5. Peor para el Sol de J. Sabina

6. Il Trovatore-Il coro degli zingari. Giuseppe Verdi

7. Volver de Concha Buika i J.Limón

8. Me he perdido de Nacho Vegas y Christina Rosenvige

9. Maria Mercè de Dijous Paella

10. Crimen . G. Cerati i F. PAez

S'acaba el 2.008

2008-12-28T08:36:00.000-08:00

Tantes coses per dir… i tant poc temps per a fer-ho…

Si hagués de dir una frase curta seria que aquest 2.008 ha estat un molt bon any: m’he endinsat en diferents temes que fins ara tenia vetats personalment, he viscut moments que queden guardats a la meva memòria i crec que he anat aprofitant el potencial de cada moment.

Vilanova, St. Quintí, Madrid, Marrakesh, Costa Rica, Brussel·les i novament Marrakesh defineixen etapes, moments, gent i emocions. I de tots en guardo un molt bon record.

He après tant… a viure, a perdre’m, a aprofitar les experiències i les bones companyies. I les pel·lícules, els concerts, els viatges, els sopars, les amigues, els amics, la família… i de tanta i tant gent que ha passat pel meu camí.

Òbviament no soc l’Helena que va començar el 2008, i tampoc seré la que acabi el 2009.

I espero seguir compartint estones, etapes, moments de la vida amb tota aquestes persones que ja ho faig actualment. Estic molt contenta d’haver-vos tingut a cada un de vosaltres en algun moment durant aquest camí.

Tinc moltes coses al cap i segurament per falta de temps no sé com ordenar-les… o potser hi ha masses emocions que m’enterboleixen...

El 2.008 m’ha passat volant. Hi han hagut tres moments diferents: abans de l’estiu on vaig estar en un núvol i aquest va començar a volar.
A l’estiu que va ser una etapa curiosa on tot va donar un gir important.
I després de l’estiu sorpreses i encara més sorpreses.

M’agraden les sorpreses… què us he de dir??? jejeje

Però si que acabo aquestes línies contenta d’aquest any. Ha estat un any magnífic.
Espero que aquest pròxim 2.009 tingui una mica d’aquest que ja acabem…

No tinc més temps per al blog, així que us desitjo que acabeu estupendament aquest 2008.

Salut, Felicitat, Amor, Família, Amics, Solidaritat, Socialisme i Federalisme!!!!!!!!!

Fins el 2.009!!!

imatge: Diego R.

NADAL

2008-12-25T02:54:00.000-08:00

La nostra memòria: memòria històrica

2008-12-24T04:51:00.000-08:00

Sí, sembla que van retornant...

Avui llegia a El Periodico l'entrevista que es realitzava amb Teresa Rovira Comes, filla d'Antoni Rovira i Virgili (periodista i ex president del Parlament a l'exili).

Ella verbalitza: "els franquistes van entrar a casa nostra i van robar tota la biblioteca i se'n van anar deixant les portes obertes".
I entenc que aquesta sensació de buidor no s'ha recuperat fins que fa uns dies quan va recuperar llibres del seu pare, provinent de l'arxiu de Salamanca.

Els objectes son objectes, això està clar. Però en molts casos NO només son objectes: tenen un significat, un simbolisme.

Ens hem de plantejar: Per què durant el franquisme varen robar uns documents i no uns altres? doncs precisament per aquest simbolisme era real pel poble a qui es robava.
I que amb aquesta acció, qui robava, reconeixia a l'oprimit el simbolisme dels documents i el seu significat.

No va ser casualitat que es robessin llibres a casa D'Antoni Rovira essent ell una persona compromesa amb Catalunya.

Per tant, aquests documents son la nostra cultura, la nostra història, la nostra herència.

Teresa Rovira verbalitza que no es pot recuperar la memòria històrica si no es recuperen abans tots els documents. Es tracte de justícia i de principis.

Entenc que un dol, a vegades i per necessitat, s'ha de poder treballar tot i que el què hem perdut no hi sigui. I hem de poder aconseguir tancar el procés d'aquesta forma. I més aviat, per què implica molt patiment.

Però quina necessitat tenim de seguir vivint un dol injust quan sabem que l'objecte que hem perdut pot retornar a les nostres mans???

No es tracte de buscar conflictes on no hi son. Els conflictes ja hi varen ser, ara es tracte de restituir.

Catalunya i els seus ciutadans podem recuperar part de nosaltres mateixos. Existint com existeix aquesta possibilitat material, és un deure aconseguir-ho.

SOCIETAT I SALUT

2008-12-16T05:14:00.000-08:00

Després d’una conversa amb un company, arribo a la reflexió següent: és cert, la nostra societat no està preparada per veure'ns dèbils.
No podem plorar, no ens podem mostrar dèbils, ni amb necessitats... i tantes i tantes situacions.

I si ens hi mostrem, què passa ? segurament no estarem a l'alçada, i no serem el què la societat espera de nosaltres.
I aquesta idea la relaciono amb les persones que realment tenen problemes greus de salut mental. Aquests tampoc estan a l'alçada de la situació de la plena producció i competitivitat, i per tant els excloem del sistema i els estigmatitzem.

A dia d'avui sabem que la genètica pot ser determinant en certes malalties, tot i que factors socials la poden condicionar.

I el què em preocupa és com aquestes factors socials poden servir d'elements potenciadors en el context d'una societat debilitada a nivell humà en el dia a dia.
Afectant de forma molt negativa al procés de prevenció, detecció, diagnòstic i millora del malalt.

Les institucions públiques som una part important per realitzar part d'aquest procés. Però en la gran majoria de casos, davant del col·lapse del sistema, ens a vegades quedem en el diagnòstic i tractament en el moment d'urgència. Sembla que no hi ha temps per a la prevenció.

No es destinen suficients esforços per prevenir situacions de trastorn mental per què tenim poc temps i ens dediquem a anar corrent quan hi ha hagut algun brot d'algun malalt. I aquí caiem en l'error...

Ahir , a La Marató de TV3, ens expressaven que els estudis indiquen que una de cada 4 persones patirà una malaltia mental greu al llarg de la seva vida. És un clar exemple del proper que ho tenim...

A vegades penso que la societat invalida a qui no creu ser l'ideal estandar de producció (per tant del ciutadà esperat).

Fa temps que dic que la societat està emmalaltint. Ha canviat i molt: les seves estructures, models, sistemes, responsabilitats i expectatives dels governs i dels ciutadans. I això al marc de la competitivitat i la fragmentació de les relacions personals i socials.

Hem obtingut eines per potenciar la nostra part més racional, de la informació, de la capacitació intel·lectual. Es diu que som la generació de la informació.
Hem donat cabuda a la part més racional, però i l'afectiva? Aquesta és la base del nostre funcionament, i fins ara sembla que l'anem descuidant.
Potser s'estan generant persones intel·ligents amb recursos d'informació però amb mancances afectives i socials.

Europa? SÍ, EUROPA.

2008-12-10T02:19:00.000-08:00

Aquest passat cap de setmana una cinquantena de joves de la Joventut Socialista de Catalunya hem viatjat a Brussel·les.

L'objectiu d'aquest viatge era aproximar-nos a Europa i a les seves institucions (Parlament europeu).

Vàrem poder compartir una estona amb els nostres representants socialistes catalans: Raimon Obiols, Maria Badia i Josep Borrell.

De les converses i visita n'extrec tres idees importants:

En primer lloc la importància d'obrir la organització a la població i generar un debat ideològic necessari.
En segon lloc la voluntat d'obertura d'Europa als ciutadans, realitzant un acostament real entre la institució i els ciutadans.
I en tercer lloc la idea del consens que ens plasma Josep Borrell: Europa és un espai de creativitat, negociació, de respecte, de fusió, de compartir... On no és possible la tessitura d'una oposició en contra del govern.

Estem tant acostumats a la crispació i a les dinàmiques d'oposició que sembla difícil entendre aquesta idea. Però atrau i molt: poder fer política sense erosionar-nos, sense danyar les institucions i tampoc als ciutadans. I a més a més treballant constructivament.

A Europa tots intentem guanyar, ens intentem aproximar al llistó més alt que hi pugui haver en algun altre país. I davant d'això és on ha d'arribar el consens on la discussió intel·lectual dels nostres representants és per assolir un acord (el més beneficiós possible per cada estat membre).

Tenien raó els nostres amfitrions: Europa mai és noticia. I és cert, no ho és per què sempre hi ha un consens i això no val per un titular de diari.

Per tant, haurem de tenir present que Europa és molt més important del què pensem, que és on es gestiona el llistó màxim per on els estats es podran moure i per tant ens hem d'assegurar que respectin i recolzin les nostres necessitats.

Aquest desembre s'hi votarà la directiva de les "65 hores de treball", i tal i com indicava Josep Borrell, esperem que no s'aprovi.

Potser Europa tornarà a ser notícia, per què no s'haurà arribat a una aprovació. Però si a un acord per respectar les necessitats dels treballadors i on segueixi triomfant la consciència col·lectiva versus l'empresari.

Per tant, Europa... Sí, és aquí i és allà...Tant propera i tant distant... Tant efímera i tant real...Tant invisible i tant material... Tant irreal i tant creativa...

En definitiva, Europa amb el seu estil marca una forma de fer i de regir-nos: El constructivisme i el consens.

Reflexions, idees de: Políticas, d'Antoni Gutiérrez- Rubí

2008-12-04T08:31:00.000-08:00

Algunes reflexions....

Ahir vaig acabar de llegir el llibre Politicas d 'Antoni Gutierrez Rubí.

Feia temps que visitava la web de l'autor i havia observat que havia publicat un llibre.

Finalment vaig decidir anar a una llibreria de Vilanova i encarregar-lo. El van portar i a la nit el vaig començar a llegir. Per tant, no vaig ni tenir temps de crear-me'n una idea anticipada.

L'autor visualitza la realitat de les dones a la nostra societat, sobretot en el terreny de la política. Tot i que podem pensar que és extrapolable a la resta d'àmbits... Plasma la desigualtat en l'accés a llocs de responsabilitat i com els ciutadans analitzem, percebem i "jutgem" diferent als homes i les dones tot i que tinguem el mateix comportament.

La societat masclista i el poder dels homes impregnen les nostres percepcions. I fins i tot, alguns dels elements d'aquestes injustícies els arribem a viure com a normals.
Sí, nosaltres les dones, submergides en el context, acceptem i assumim algun d'aquests tractes com a normals.

La societat estereotipa i les persones som les encarregades de vehiculitzar aquest estigmatització. Per tant, tenim la nostra responsabilitat.

Comparteixo amb vosaltres un paràgraf del llibre:

"Cuando una mujer es fría y profesional, sólo puede ser "mala". Es el cliché favorito, acumulado a lo largo de la historia,de la misoginia más vergonzosa. Pero cuando es sensible, es débil, el segundo estereotipo favorito del machismo más cutre. "Malas" y/o "débiles" han sido los esquemas más rentables para frenar a las mujeres cuando compiten con los hombres, en la política especialmente. Y su sensibilidad siempre será un defencto, propio del segundo sexo".

"Hillary tiene que disculparse también por tener experiencia, ambición , inteligencia, determinación. Si fuera varón, todas estas virtudes suyas nos parecerían muy adecuadas para ser comandante en jefe de los Estados Unidos de América. Pero es una mujer..."

I el pitjor de tot:a mi no m'agradava la Hillary, i sabeu per què? doncs pel què comenta l'autor al llibre. Això ha fet aturar-me de cop i analitzar amb distància una part de la societat i a mi mateixa.

I entenc que llibres com aquests son els què ens ajuden a obrir els ulls. Per tant, Antoni , gràcies.

Us deixo amb un paràgraf final del seu llibre on, com no, m'ha arrencat un somriure i una nova reflexió:

"casi sin darme cuenta, descubro lo evidente, y no me parece un tema menor, en absoluto: la mayoría de las palabras clave de la sociedad del conocimiento son de género femenino. Red, comunicación, información, conversación... y también LA política.
Como la libertad, la igualdad y la justicia. Como la Tierra. Como la humanidad. Como la lectura, como la complicidad.
Como esta despedida".

DIA MUNDIAL DEL SIDA

2008-12-01T13:30:00.000-08:00

Avui em plantejo una reflexió amb certa contradicció: Per un costat estem vivint un moment en què la societat està molt adelantada, informada i amb alts nivells de tecnologia. Però per l'altre, podem veure les xifres d'infeccions de Sida i aquestes augmenten.

Els estereotips juguen "males passades" a la societat, i a aquells que es confien.

Tenim la informació a les mans (vivim en plena època de la informació) però sembla que no la processem.

Preparant la campanya de la JSC Alt Penedès per aquest dia varem buscar informació i és digne de parar-nos a pensar:

Catalunya: 15.361

Espanya: 73.000

Amèrica del Nord: 1.500.000

Àsia: 4.000.000

Àfrica: 22.500.000 casos

Ens esgarrifem de veure les dades d'Àfrica, i realment el context d'aquest continent és penós.

Però i a Catalunya????

Ara, després que divendres passat anéssim com a JSC a repartir material en referència al dia d'avui, entenc el per què d'aquestes xifres.

Certament hi havia gent que acceptava la informacio i el preservatiu molt disposada, però vull compartir amb vosaltres altres respostes que la gent ens fa verbalitzar:

"yo de eso no uso"

no, a mi no em fa falta que tinc lligadura de trompes

jo això no ho necessito...

i un llarg etcètera, només queda la perplexitat i informar.

La ignorància ens limita en aquesta societat tant informada.

Hem de saber aprofitar aquesta informació que tenim a la nostra disposició. El Sida no és cap broma.

Informem-nos i protegim-nos. És la nostra responsabilitat.

1ER SOPAR JOVES SOCIALISTES ALT PENEDÈS

2008-11-28T13:25:00.000-08:00

El passat divendres dia 21 de novembre del 2.008 la Joventut Socialista de l'Alt Penedès va realitzar el primer sopar amb joves socialistes de la comarca.

Amb la intenció de realitzar activitats descentralitzades es va celebrar a La Ràpita i va comptar amb la presència de 15 joves.

Aquests provinents de Torrelles, Vilafranca del Penedès, Mediona, Sant Quintí de Mediona, Castellví de la Marca, Gelida i Pacs.

La JSC es va constituir el març d'aquest any i durant aquests mesos s'ha dedicat a entrar a l'engranat de l'organització i participar en activitats gestionades des de la Federació o a nivell Nacional.Des de l'executiva de l'organització es va apostar per potenciar el treball intercomarcal.

Per a començar a tirar endavant aquest objectiu es va celebrar aquest primer sopar.

Hi varen assistir el Sr. Joan Antoni Aviles, regidor de l'ajuntament de Sta. Margarida i els Monjos, que va donar la benvinguda a tots els joves presents i va animar-nos a fer una aposta per l'activitat política com a forma de millorar els respectius pobles, també hi varen assistir companys de l'executiva de federació de JSC i joves penedesencs interessats A millorar la societat des de l'òptica socialista.

La primera secretària de JSC ALT Penedès, Helena Fortuny, va expressar la voluntat d' obrir l'agrupació més joves, i així construir junts una JSC Alt Penedès. Així com tirar endavant nous projectes defensant el punt de vista dels joves.

Es van explicar les línies generals de l'agrupació, les pròximes activitats, i sobretot el fet que des de JSC volem que sigui l'eina per a què joves de la comarca puguin vehicularitzar les nostres necessitats com a col·lectiu.

Vàrem poder tenir un espai d'intercanvi d'opinions entre membres de l'executiva de la federació, la consellera nacional de la federació i la Regidora de Sitges de Joventut i els assistents sobre la missió de l'organització i la seva importància.

Des de la JSC Alt Penedès realitzem una valoració del sopar molt positiva tant pel nombre de joves assistents, com pel bon ambient durant tot el sopar i per les inquietuds i interessos mostrats durant tot el sopar.

La JSC Alt Penedès aposta per retornar a una agrupació forta on els joves penedesencs ens hi sentim representats.

Aquest és l'inici d'un llarg camí que començarem a recórrer des de la comarca i pel socialisme.

JSC ALT PENEDÈS

PSC SQM.

2008-11-26T14:42:00.000-08:00

El PSC de St. Quintí de Mediona va celebrar l'assamblea de constitució de la nova executiva d'agrupació el passat divendres dia 22 de novembre del 2.008.

Ramon Creixell cap de llista del PSC SQM i primer secretari sortint, va realitzar una valoració molt positiva de la última executiva i va animanr a la nova a augmentar les activitats com a PSC.

Cal dir que el grup municipal i psc van en la mateixa direcció i per tant,el gran nombre d'activitats que s'han impulsat des del grup municipal han estat recolzades i enteses com a "pròpies" des del PSC SQM.

La nova executiva està formada per:

Aureli Díaz- Primer Secretari

Ramon Creixell- secretari de relacions institucionals.

Helena Fortuny- Secretària d'Organització

Toni Almirall- Secretari de Comunicació i mobilitat.

Companyes i companys, novament em toca agraïr-vos la confiança que heu dipositat en mi...

Tinc ganes de treballar per St. Quintí i encara més de treballar per un St. Quintí socialista.

Aquest que per mi seria millor i es deixaria impregnar pels valors del socialisme.

Comanyes, companys, gràcies i endavant!

Dia Internacional de l'eliminació de la violència contra la dona

2008-11-25T11:59:00.000-08:00

Et vull com ets...
Jordi Coca

"Et vull com ets, sense afegir ni llunes,

i notar-te la galta com una mà de gel."

imatge: Andreu Martró.

Dies com avui ens han de fer reflexionar sobre els individus.

Som fruit d'una societat, d'una cultura, d'uns gens, d'unes limitacions, de necessitats internes i de pors.

I això fa que alguns "caps" pensin que han de lluitar contra la seva por de forma violenta.

Això és inadmissible. Là violència ja sigui física o psíquica només comporta un final: una relació desigual, on un dels dos manipula i agredeix a l'altre.

Les relacions pures d'amor han de ser simètriques on ambdues persones es respecten, s'admiren i es desitgen...

Davant d'aquest trist contacte on moren dones a les nostres societats, i on algun home també és agredit per la seva parella, només veig una solució:

Hem de ser intel·ligents emocionalments: fortes, coherents, independents, respectades, lliures, madures i conscients de les seves pors. I on , per sobre de tot es respectin.

Hem d'apostar per cuidar-nos "mentalment". La societat està emmalaltint i la violència de gènere és un indicador.

L'educació és una font potencial de prevenció.

Avui encenem espelmes per aquelles persones mortes en mans de les seves parelles. Una sola mort és un dany a tota la comunitat.

Companyes i companys, apostem junts per una societat amb llibertat i respecte.

CEIP ANTONI GRAU MINGUELL. St. Quintí de Mediona

2008-11-20T03:38:00.000-08:00

Des de fa forces mesos a St. Quintí hi ha una gran preocupació ver la necessitat d'una nova escola. aprofitant això i les facilitats que s'han produït, aquest passat dissabte, el Conseller d'Educació, Hble. Ernest Maragall , va visitar la nostra vila i la nostra escola.

Durant 20 dècades, la nostra vila s'ha mogut en un interval de 1.000 a 2.000 habitants. Fet que ha propiciat que l'escola Antoni Grau Minguell fos el nexe d'unió i de relació entre tots els nens i nenes del poble. I ha potenciat que la tasca realitzada al nostre centre no passés desapercebuda entre tots els quintinencs.

Al llarg d'aquests anys la nostra escola ha tingut 4 directors: Enrique Angulo, Camil Fortuny, Florenci Aymerich i Montserrat Vivó. Juntament amb els seus corresponents equips de treball en cada època diferent.

Al llarg dels anys he anat observant el CEIP Antoni Grau Minguell amb més distància, rebent informacions per part de pares d'alumnes, per premsa o per altres fonts.

Sempre m'ha representat un orgull haver format part d'aquesta escola i que realment Sant Quintí hagi comptat amb un col·lectiu de persones tant entregades a l'educació.

I ara, fent una mirada encara més general, revisant la història, entenc el per què d'aquest sentiment que desprèn aquesta escola:

A principi dels anys 70 varen ser una de les primeres escoles de Catalunya on es van anul·lar la diferenciació d'aules per motius de sexe, ajuntant els nens i les nenes a la mateixa aula.

A finals dels mateixos anys 70 i fruit de nous flaires pedagògics (Moviments de Renovació Pedagògica i de Rosa Sensat) és una de les primeres escoles de Catalunya on es comença a realitzar l'ensenyament en català. Això va ser reconegut pel Premi Baldiri i Reixach per a l'esforç de l'escola per introduir el català a l'aula (ja que llavors la llengua vehicular era el castellà).

Anys més tard, CEIP Antoni Grau Minguell aposta per l'introducció a l'aula de l'anglès on es promou en gran mesura. Tant és així que a mode d'exemple i degut a la motivació de professors, claustre i alumnes, es guanyen diferents èpoques en diferents anys per anar a realitzar estades a Anglaterra.

I recentment es realitza des de l'escola un Pla Estratègic sobre la diversitat. Tenint en compte que els alumnes nou vinguts representen un 16%. On es realitza un gran impuls a la integració de nens i nenes nouvingudes, treballant amb ells i les famílies d’aquests i les autòctones.

Tot això és una mostra del caràcter reivindicatiu, lluitador dels membres que han format l'escola.

Crec que és un honor per als alumnes i sobretot un honor pel nostre poble.

I aquestes característiques varen ser reconegudes pel Conseller Ernest Maragall.

Posterior a la visita institucional es va celebrar una petita reunió dels membres del PSC St. Quintí de Mediona amb el Sr. Conseller.

En aquesta va expressar que l'escola Antoni Grau Minguell era un model a seguir, pel seu dinamisme, lluita, innovació, motivació i sobretot pel seu model educatiu.

I on el PSC de St. Quintí ha verbalitzat el seu orgull vers aquesta escola i expressant que les nostres llistes electorals estan formades per persones vinculades al món de l'educació.

Pels quintinencs és un orgull ser un model educatiu a tirar endavant, tot i que les persones que n'hi hem format part sabem que son digne d'una gran valoració.

Per tant, professors, professores, membres de l'AMPA i del Consell Escolar: Gràcies a tots per aquesta gran trajectòria.

LA POLÍTICA: la política... i les seves circumstàncies

2008-11-13T04:41:00.000-08:00

Cada persona està formada per diferents pedres i en base a això tenim unes prioritats, valors i una ideologia.
I depenent de la conformació de la nostra personalitat donem prioritat a unes coses o a unes altres.

Tal i com diu al meu perfil, i amb els meus antepassats, la formació del meu “jo” i tot el què m’envolta, he viscut la lleialtat als ideals com a primer valor al ranking.
I realment no fer això indicava no ser lleials a ells, fet que realment no podia permetre.

En nosaltres mateixos no existeix la puresa, sinó que aquesta està envoltada de núvols que l’aclareixen o l’enfosqueixen.

Per això, la gent, som un “jo” intern i les nostres circumstàncies.

A forma de paral·lelisme, la política està definida per ella mateixa i per les seves circumstàncies.
La puresa de la nostra ideologia existeix. Però existeix sempre i quan no està en contacte amb la realitat.
Aquesta realitat, que vulguem o no, entra en interacció amb aquesta ideologia, aquests valors, i fan que aclareixin o enfosqueixin la seva puresa.

I això, companys, és la realitat... o almenys, la meva realitat.

imatge: W. Kandinsky

OBAMA...

2008-11-04T22:05:00.000-08:00

7,00h: avui un ha d'estar informat...

Semblava que no podria ser.... però ho ha sigut... Sembla que les coses estan canviant. Sigui com sigui, alguna cosa ja ha canviat.

Bon dia!

CATALANISME

2008-11-01T04:59:00.000-07:00

Fa setmanes, mesos, que em sorgeixen reflexions sobre el catalanisme:

Què entenem cada tendència política per aquest concepte? Com hem arribat a l’estat actual? Com s’ha posicionat la societat civil? Com ho han fet les institucions catalanes? I les espanyoles, com es posicionen vers el catalanisme? I quines són les conseqüències de tot això?...

I aquestes darreres setmanes estem acabant de pol·lir un projecte junt amb altres organitzacions polítiques de joves, per tal de reflexionar junts sobre aquest concepte. Per tant, fa que les reflexions siguin més fortes i entrin més en contacte amb altres punt de vista.

En una taula de bar ens trobem parlant 4 forces polítiques diferents, de 4 formes d’entendre el catalanisme, de les seves implicacions, dels posicionaments tant llunyanes o propers que tenim entre nosaltres, i en definitiva, definicions diferents de Catalunya i del catalanisme.

Precisament per això, el tema mereix més hores de pensament.

També fa mesos dues persones em van recomanar un llibre de Pagès Editors: Una Idea de Catalunya: Aportacions al debat del Catalanisme.
Jordi Font, Maria Badia, Ernest Maragall, Raimon Obiols, Ferran Requejo, Jordi Sanchez i 14 autors més, els quals reflexionen sobre el tema.

Aquesta setmana vaig pensar: d’aquests dies no passa. Vaig encarregar el llibre a la llibreria i ahir mateix ja vaig començar-ne la lectura.

Crec que és interessant que seguim elaborant aquest concepte tant ampli o concret, tant difús o nítid, tant personal o general, tant polititzat o apolititzat, tant utilitzat i tant danyat per depèn qui.

Per què en definitiva, el catalanisme impregna la nostra essència.

ELS POBRETS

2008-10-30T09:12:00.001-07:00

La meva reflexió d'aquests dies traspassa les limitacions territorials de la nostra societat.

Hi ha qui quan veu una situació de mancança o de precarietat (sigui a la nostra mateixa societat com fotografies com per la tele) verbalitza: pobrets... Que no és el mateix que dir: ostres, quina situació tant complicada.

Doncs qui son els “pobrets”?

Segons aquestes persones els pobrets son aquells que viuen en països subdesenvolupats o al primer món però sense recursos.

Com diria el pur assistencialisme: pobres econòmicament i d'esperit.

I com diria la inquisició, segurament els hi manca la fe cristiana per salvar-los del pecat.

O son aquells estan destinats a voltar pel món sense cap objectiu i sense fer res de profit.

Realment hi ha situacions molt dures on t’avergonyeixes que al segle XXI segueixin existint situacions com:
Nens al nord de Moçambic que moren per malalties que aquí ens semblen ridícules.
Dones que han patit un avortament caminant al costat de la carretera, i han de seguir caminant i treballant.
I un llarg etcètera...

Sí! Son situacions molt dures, on un s’avergonyeix del què està passant... On podem expressar: pobre, quina situació tant dura. Però hi ha una diferència amb el concepte que aquí intento plasmar de “pobrets”.

Després dels viatges retornes a la teva societat, sempre hi ha algú que et diu: pobrets...

I quan sento alguna persona que treballa en una ong en cooperació internacional i torna a dir: pobrets.

I quan ensenyes fotografies hi ha qui diu: tant pobrets i somriuen...

Treballar des d’aquest punt de vista no és propici per evolucionar en igualtat. O més concretament implica per part de qui ho diu el fet de compadir a l’altre. I això fa que ens situem per sobre d’ell.

Potser seria hora de començar a veure les potencialitats de cada persona (i país), d'analitzar realment per què una societat està en una situació concreta. I sobretot, situant-nos correctament.

Però bé, també és cert que aquest tipus de posicionaments passen a tots els àmbits, sectors i "mons"...

Pel fet de tenir una feina, un sou, de seure on seiem, de dormir on dormim, per tenir TV, roba maca, llegir llibres, capacitat de fer pel·lícules, per l’oratoria o sigui el què sigui, no vol dir que haguem de posicionar-nos per sobre de tota aquella persona que no ho té.

Crec que hem d'anar recordant que tots al treure’ns les nostres motxilles som iguals, i per molts vestits i robes que ens posem a sobre, en el fons compartim el mateix. Tot i que molta gent no en vulgui ser conscient.

Millor que anem tocant de peus a terra...

il·lustració: http://www.miraruido.com/

III CONGRÉS PSC FEDERACIÓ X: SORPRESES I ALEGRIA!!

2008-10-20T07:39:00.000-07:00

Pensareu, sorpresa per què?

Doncs per tres motius diferents:

Estic molt contenta per haver estat escollida per a la nova Executiva de la Federació X del PSC.
Contenta perquè no m’ho esperava i m’ha sorprès.
M’omple d’ànims i alegria que el 1r secretari, Rafael Roig, hagi confiat en mi per poder aportar les meves idees i ganes de treballar per la nostra societat, des del sí de la nostra organització.

En segon lloc contenta per la resposta de la “meva” gent davant d’aquest nou projecte que començo.
Això “va” per la nostra agrupació de la JSC: Que quan em vareu veure després de l'aprovació de l'executiva, la vostra mirada era clara: de molta alegria.
M’ompliu de goig i em doneu una gran injecció de potència.

També recordo a qui em va tornar la il·lusió d'entrar en aquest "món"...

I obviament no m’oblido a qui sempre hi sou i qui esteu a la invisibilitat. Però hi sou...

I finalment vull, necessito i desitjo agraïr al PSC de Sant Quintí de Mediona i al nostre 1er secretari el fet que hagin confiat i cregut en mi per aquesta nova tasca a l’executiva del PSC de la Federació.

Companys: de tot cor, una abraçada i moltes gràcies.

Estigueu segurs que la meva potència i energia es canalitzaran en aquest nou projecte, però mai deixant de banda la mirada provinent del nostre Sant Quintí.

Gràcies a tots per seguir creient en mi. Per tant... comencem...

MADURESA DE LES ORGANITZACIONS

2008-10-14T02:59:00.000-07:00

Fa algunes setmanes vaig assistir a un sopar de l'agrupació del PSC de Sant Quintí.

Realment penso que és de les trobades que més m'han agradat. I no és precisament per la presa de decisions importants.

No, la meva alegria vers aquest tema no està vinculada a cap qüestió concreta .

Sinó que ho estic perquè va ser un moment clar on es veia que estavem avançant com a grup, en un procés intern.

Nosaltres, el nostre col·lectiu, està canviant.

Crec que finalment tenim la possibilitat de madurar i no ho estem desaprofitant. Això no desmereix el procés anterior a la maduració, sinó que obviament son només diferents.

És un pas molt important.

La maduresa vé sense provocar-la, no vé conscientment i no es planifica. Però quan "arriba" t'impregnes d'un tel diferent, de serenitat.

I és aquesta serenitat la que hem adquirit com agrupació.

QUI GUANYA?

2008-10-07T11:24:00.000-07:00

Fa menys de 7 dies que els governs importants, a nivell mundial, comencen a expressar la seva estratègia per a fer front a aquests difícils moments econòmics que estem vivint.

La crisis econòmica a nivell mundial va començar a notar-se a les empreses abans de l'estiu.

I amb l'inici del curs escolar els ciutadans ( amics - companys o nosaltres mateixos) ja estem notant les conseqüències d'aquesta situació.

Sembla que algun país opta per donar una injecció al sector bancari. I altres tranquil•litzen els ciutadans conforme en el futur podran comptar amb els seus diners... quina ironia.

Donarem gràcies per poder disposar dels nostres estalvis...

Què està passant al món?

Realment l'economia està basada, en gran part, en el sector de la construcció i amb els diners que mouen els bancs.

Aquests son qui ens han dirigit i qui hem deixat que ens dirigeixin...

El què està passant fa replantejar moltes coses...

Què està passant amb aquest sistema econòmic?

Com s'està gestionant la nostra societat? com ens afecta la globalització?

(i només ens falta barrejar conceptes i culpabilitzar-nos d'aquesta situació per la manca de fè, segons el Papa Benet XVI...)

Després de llegir els diaris em quedo amb una idea que se'm va repetint: per salvar l'economia hem de recolzar econòmicament a aquells que durant l'estat de bonança econòmica han aconseguir grans beneficis.

Per tant, en moments de crisis econòmica hem de sustentar a qui ha tret benefici de la situació, per tal que nosaltres (la classe treballadora) no decaiguem...

Digne de més reflexions...

ESTRATÈGIA

2008-09-28T02:57:00.000-07:00

Aquests dies rellegia un article d'Alfred Font i Carmen García Rivas titulat "María Emilia y el lobo".

M'ha semblat molt interessant i real.

M'ha agradat reflexionar sobre les estratègies.
I el motiu d'això és que per mi l'adjectiu d'estratègia, fins ara, tenia connotacions negatives.
Entenc que ho he relacionat amb aquella persona que utilitzava un mètode determinat per arribar al seu objectiu, però sense tenir en compte quin era el mètode ( si era agressiu, coherent o adequat)
I ben cert és que a mi em sonava a manipulació.

A un bon polític li adjudicava les qualitats de bon negociador, ja que a través d'aquesta tècnica podria aconseguir quantes més coses millors per al seu territori.

Els autors defineixen estratègia com "tenir en compte per anticipat el conjunt d'incentius que mouen a les persones en les seves interaccions amb nosaltres. Preveure i detectar a temps com es comporten, quins objectius persegueixen, com afecten els seus moviments a les nostres expectatives i com ens indueixen a actuar en un sentit o en un altre".

Però companys, qui no es veu reflectit en aquesta definició?

Si tenim un objectiu determinat sabrem que realment hi ha molts camins per arribar-hi, i crec que els polítics estem obligats a buscar la millor forma.
I entenc per "millor forma" aquella que defensa les idees però sense agressivitat gratuïta.

Davant d'aquesta forma de funcionar d'alguns polítics per sort he tret una conclusió: jo segueixo el meu fil coherent, no penso sortir-ne i a més a més aquesta agressivitat innecessària no obtindrà resposta meva.
Això no implica que un es deixi passar el carro per sobre, però hem d'intentar fer un ús responsable de nosaltres mateixos.

Per tant, apostaré per començar un treball de forma constructiva i no com aquells que sense saber com es desenvoluparà el projecte/reunió ja estan a la defensiva i aniran tirant per sobre tot el carro.
Senyors, potser que ens dediquem a escoltar-nos realment i a construir.

En definitiva, segueixo creient que aquí es defineix la frontera entre bon polític i un mal polític. Perquè, per sobre de tot som persones.

Quan ens despullem de la nostra carrera professional, política... quan ens traiem això resultem tots molts semblants: amb les mateixes pors, temors, il·lusions i esperances...

Per tant, gent, fem un bon ús de les nostres eines, i de la nostra societat.

Sant Quintí de Mediona, divendres 26 de setembre del 2008.

VIOLÈNCIA

2008-09-21T11:31:00.000-07:00

La violència a través de diferents organitzacions sembla que és una característica de les nostres societats.

Durant la dictadura l'estat tenia el poder coercitiu vers els ciutadans.

I actualment hi ha conflictes que perduren al llarg del temps, massa. I a més a més son conflictes emmarcats i engendrats en la violència.

Aquests estan ubicats a totes les regions del món:
Israel i Palestina, a Colòmbia les FARC, a Irlanda, a Iraq, a Espanya...

Recordo una bona conversa a inicis d'any on discutíem sobre l'atemptat de les torres de Nova York.I és cert, va ser terrible el què va passar, i les conseqüències emocionals que ha tingut per totes les famílies son indefinibles.

Però a la conversa vam intentar arribar a l’origen: a aquelles famílies nord americanes els hi havien matat els fills. Però a Iraq també s'han matat molts "fills " i molts "germans". I així anem endarrerint successivament.

I crec que amb ETA amb algun factor també passa el mateix.Hi ha qui diu: pobre la situació macabre que va viure el regidor Blanco. I hi ha qui de l'entorn d' ETA diu: si, però també va ser molt macabre com van matar al meu fill. I també com, després de la mort de Blanco, van venir molts autocars des de Madrid en busca de "venjança".

Però això, tot i que a mi m'ajudi a entendre la creació del conflicte, penso que no justifica ni l'atac inicial ni la resposta.

I llavors ens trobem en què estem en un punt, ja llunyà on s'ha engendrat aquesta violència com a única forma de funcionar, de defensar-se, de defensar els ideals.És en aquest inici on es va perdre la forma, o potser van pensar que "tenien" només aquesta opció.

No podem oblidar que , tristament, la venjança és un sentiment que forma part de l'ésser humà. Però, com gosem a permetre exterioritzar-lo en forma de violència(ni que sigui a petita o gran escala)?

I és la violència la única opció?Sincerament jo crec que no. I crec que no la podem contemplar i hem de seguir apostant per la democràcia.

Està clar que la democràcia té molts defectes. Bé, moltíssims. Però fins ara no crec que s'hagi trobat una formula millor de govern d'una societat.

Vull deixar clar que això és una reflexió de diumenge tarda en veu alta. No és pas un anàlisis exhaustiu i tot i que el tema mereixeria mil detalls de moment aporto aquestes reflexions.

"Catalunya triomfant..." 11 de Setembre del 2008

2008-09-16T03:25:00.000-07:00

Els nostres avant passats són dignes mereixedors de la celebració de la Diada Nacional, davant la lluita que van dur a terme per defensar el nostre territori, la nostra Catalunya.

I també és digne la nostra bandera, la nostra senyera.

Quan dic nostre, vull dir de tots els catalans i catalanes.

Nosaltres, els catalans tenim una realitat i una identitat única. I l'essència de tot això la recull la nostra bandera, és el nostre senyal d'identitat.

A dia d'avui, veient el panorama polític se'ns genera una nova pregunta: que és que realment la senyera no és la nostra bandera que ara per manifestar-nos més catalans n’hem de penjar, als balcons de les nostres llars, una de diferent a la que aquells catalans van defensar-nos de l'enemic? I això per què?

Potser és un dia on hem de demostrar la nostra unitat com a poble i no fer espectacles on es visualitzi que "l'enemic" és dins el nostre territori.

D'aquesta forma apostem per treure valor a la nostra identitat, representada per la nostra senyera i s'aposta per la divisió, en la qual hem observat que alguns volen jugar al joc de la no legalitat.

A mode l'exemple:

Què es vol evidenciar quan l'Ajuntament de Vilafranca com a institució representativa dels vilafranquins organitza l'ofrena floral al monument de Lluis Companys i on hi participen els diferents regidors i només alguns grups polítics.

Però minuts més tard, fora de l'acte convocat per la institució, els companys de convergència i unió realitzen la seva pròpia ofrena, paral·lelament a la convocatòria oficial.

Estem parlant de respecte cap a les institucions públiques? cap als ciutadans? o de què estem parlant realment?

Per nosaltres, la JSC de l'Alt Penedès, l'ideal de Diada serà aquella on els catalans, cohesionats, i sense afanys de protagonisme donem tribut a la nostra Senyera i siguem capaços d'honorar, junts, a qui va lluitar per la defensa de la nostra terra.

EL MEU ALCALDE

2008-07-23T02:14:00.000-07:00

Sant Quintí de Mediona- Ramon Creixell

Aquest és el meu poble. Vagi on vagi, visqui on visqui, jo soc quintinenca.
Sant Quintí va ser durant molts anys un poble socialista (els raros a la comarca...) i amb govern d'unitat.

Va ser l'any 1995 quan el govern va canviar i des de llavors el PSC està a l'oposició.

Tot i tenir aquesta situació, jo estic orgullosa del PSC, d'aquelles persones que han anat treballant tot aquest temps per aquest projecte, de les persones que han format les diferents llistes, de qui hi ha estat, qui ha passat pel partit i qui ja no hi és. I obviament de qui hi segueix estant.

S'ha apel·lat als nostres valors: justícia social, llibertat i solidaritat.

Crec que s'ha creat el millor equip de persones possibles a la nostra vila.

I afirmo que hem fet les millors campanyes que es podien realitzar.

Tot i això la democràcia és com és, i els votants també.
No haver guanyat les últimes eleccions per 5 vots no implica haver perdut. Sinó que, implica que les coses estan canviant, i que hem tingut una evolució molt positiva. Qui realment en aquestes eleccions ha pujat en nombre de vots?

Nosaltres hem d'estar tranquils, serens i orgullosos de la nostra tasca.
En aquest cas, orgullosa del nostra candidat.
Ramon Creixell: un llarg camí de fons, amb unes qualitats immillorables per un Sant Quintí que vol millorar i ser just. Per tant, ell, el Ramon, és el meu alcalde. El millor alcalde per Sant Quintí.